31 de desembre del 2009

ANIVERSARIS FLIXANCOS PEL 2010


1210. 800è aniversari
17 de setembre. Estada a Flix del comte-rei Pere I el Catòlic.
1610. 400è aniversari
7 de juny. Arribaren a Flix els moriscos expulsats del Segre, unes 4000 persones.
Els 260 moriscs de Flix (53 famílies) no foren expulsats, a l’igual que els de Garcia, Móra, Riba-roja, Vinebre, Tivissa i Benifallet. A Ascó foren abandonades a conseqüència de la seva expulsió 154 cases.
1860. 150è aniversari
Són registrats el molí de l’Assut i els molins del Gran, tots fariners, més dos trulls, a nom de Lluís i Vicent Castellví respectivament. 378 habitatges a la vila i 114 masies habitades.
1910. Centenari.
Novembre. S’acabaren les obres del convent i col·legi de les monges de la Consolació. Era la Superiora de la comunitat sor Patrocinio Fábregas.
1935. 75è aniversari.
Segons l’Anuari General de España (Riera) Flix tenia 3275 habitants. L’alcalde era Marià Masot, el jutge municipal Josep Mestres, el mossèn era Josep Caballé Brú. Comptava amb sis mestres.
Entre d’altres destacaven vuit societats: Agrupación Obrera, La Buena Armonia, Caja Rural, Comunidad de Regantes, Mutualidad Escolar Ntra. Sra. De Flix, Obrera Electra, Sindicato Agrícola i Unión Social. Dues bandes de música: Alabart i Mosegui. Tres bars, quatre cafès i dos cinemes.
1960. 50 è aniversari
5.418 habitants. 34 d’ells estrangers. Segons el Registre Civil hi hagué 87 naixements, 40 matrimonis i 44 defuncions
La Fàbrica comptava amb 1.508 treballadors (màxim històric). El seu director era Alexander Beerwald, conegut entre els treballadors amb el renom “el Tigre”. La Fàbrica primera productora estatal de l'insecticida D.D.T.
A Flix hi havia 172 militants de la Falange.
1985. 25è aniversari
22 de juny. Inauguració a Flix de la Biblioteca Comarcal que duu el nom del escriptor riberenc i memorialista de l’exili català “Artur Bladé i Desumvila”.
Novembre. Important cicle de conferències sota el títol “Catalunya Avui” amb la participació Isidre Molas, Miquel Coll i Alentorn, Antoni Gutierrez Díaz, Josep Lluís Carod Rovira, Heribert Barrera i Jordi Fernández Díaz.
2000. 10è aniversari.
4.176 habitants.
15 d’abril. Donació, benedicció i inauguració d’un orgue realitzat durant sis anys per un grup de jubilats. : Josep Català Llurba, Domingo Ferrús Sangrà, Francesc Fortuny Llecha, Jaume Masip Vidal, Josep Masip Llecha, Santiago Mulet Pujol, Marcos Mur Navarro, Santiago Pérez Martínez, Ramon Rosich Cortina i Eugeni Sabaté Nogales. Sota la direcció de Rossend Aymí Escola, qui ha fet el concert inaugural

29 de desembre del 2009

¿QUIERE BASURA NUCLEAR EN SU PUEBLO POR 700 MILLONES?

Publicado el 29-12-2009 , por Expansión.com

JA HI SOM!!!! .... PER A MÉS INFORMACIÓ LLEGIU "EXPANSIÓN":

"El Gobierno ha abierto la convocatoria pública para conocer los municipios interesados en albergar el Almacén Temporal Centralizado (ATC) de residuos radiactivos de alta actividad. La instalación lleva asociada un centro tecnológico y un parque empresarial que ocuparán un total de 25 hectáreas, con una inversión prevista de 700 millones de euros.
Los municipios candidatos podrán ser todos los situados en territorio español, excepto los terrenos que sean considerados "no aptos" por sus propias características geológicas o por las especiales protecciones medioambientales a las que estén sujetos.
Según la resolución del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, publicada hoy el Boletín Oficial del Estado (BOE), a partir de mañana, los municipios interesados, que podrán concurrir de forma individual o conjunta, dispondrán de un mes para presentarse candidatos y, el que resulte elegido de esta convocatoria pública recibirá una financiación de 6 millones de euros anuales, cantidad que empezaría a ser cobrada por el municipio o municipios del emplazamiento una vez comience el almacenamiento de combustible.
Serán consideradas zonas "no aptas" las que formen parte de la Red Europea de la Conservación de la Naturaleza, Red Natura 2000, incluyendo Parques Nacionales, Parques Naturales y otras figuras equivalentes cuya gestión corresponde a las Comunidades Autónomas, los Lugares de Importancia Comunitaria (LICS) y las Zonas de Especial Protección de Aves (ZEPAS).
También están excluidas zonas protegidas del Ministerio de Defensa, Montes de Utilidad Pública y terrenos que formen parte de la Red Española de Vías Pecuarias, así como áreas en las que existan elementos de interés patrimonial y emplazamientos que requieren que el transporte se lleve a cabo necesariamente por vía aérea o marítima.
El ATC es necesario para albergar la actual previsión de 6.700 toneladas de combustible gastado generado en las centrales nucleares españolas. El parque nuclear español consta en la actualidad de seis plantas atómicas con ocho reactores, a las que se suman la central de José Cabrera en Almonacid de Zorita (Guadalajara), cerrada en 2006, y la de Vandellós I (Tarragona), cuya actividad cesó en 1989 y cuyo combustible gastado se envió a Francia para su reproceso y que deberá volver a España..."
(continuar llegint)

DARRERA SESSIÓ PLENÀRIA DE L'ANY 2009

Ahir vàrem fer la darrera Sessió Plenària de l'any on l'aprovació del pressupost de l'Ajuntament de Flix per a l'exercici de 2010 i de la plantilla orgànica centrà tot l'interés, i més per les característiques d'un pressupost per primer cop inferior a l'anterior, exactament un 3,7 per cent menys, concrétament 3.828.882, 28 euros.

La no pujada dels arbitris i taxes municipals, la retallada d'impostos claus com l'IAE, com a resultat de la crisi industrial de l'any que es a punt de finalitzar, en són les raons fonamentals.

Pressupost que curiosament contrasta amb l'expedient de modificació de crèdit del pressupost d'enguany, el cinquè concrètament, que situa el pressupost definitiu per enguany a 6.315.201,42 euros. Donant a entendre les variacions pressupostàries que la gestió municipal viu al llarg de l'any.

Unes variacions que de cara l'any 2010 es donarà en positiu derivat de les inversions previstes, com els 438 mil euros del Fons d'Inversió Local, que a hores d'ara no es poden fixar al pressupost o la subvenció de 500 mil euros que en acaba de confirmar la directora general del CIDEM pel desenvolupament d'infraestructures i iniciatives de promoció industrial, dues partides que figuraran en el primer expedient de modificació de crèdit del 2010.

A més al Ple d'ahir s'aprovà l'expedient de constitució del Patrimoni Municipal del Sòl i el text refòs del Catàleg dels jaciments arqueològis de Flix. Donant compte a més de dues actuación a curts termini, llargament esperades, el concurs d'adjudicació del funcionament de la Residència de la Gent Gran "Les Escoles", concurs que finalitza el proper 19 de gener, i l'inici imminents de la primera fase de les obres de neteja dels residus de l'embassament, obres que se'ns concretarà el proper dia 12 de gener amb la reunió que mentindrem amb la Directora General d'Aigües, Marta Moren.

23 de desembre del 2009

J. S. BACH EN CONCERT A FLIX






Aquest vespre la Jove Orquestra de l'Escola Municipal de Música de Flix, dirigida per Alfons Guiu, ens ha regalat un magnífic concert dedicat a J S Bach. : "Concert per a piano No 5", "Concert per a oboè, violí, cordes i continu", "Concert per a 2 violins, cordes i continu" i "Concert de Brandemburg No 2".

22 de desembre del 2009

CONCERT DE NADAL DE L'ESCOLA DE MÚSICA




PERE TARRÉS: "EL MEU DIARI DE GUERRA"

El diari de guerra del manresà Dr. Pere Tarrés (1905-1950), escrit entre el 27 de maig del 1938 i el 26 de gener del 1939 és una aportació clau per conèixer de primera mà els darrers mesos del conflicte bèl.lic a casa nostra des del punt de vista d'un jove cristià mobilitzat com a metge a l'exèrcit republicà. Més concrètament la resistència dels republicans a la marge esquerra de l'Ebre un cop finalitzada la Batalla de l'Ebre. En Pere Tarrés arribà a Ginestar el 8 de desembre del 38, l'11 a Tivissa i el dia 12 s'establiria a Garcia fins el 29 de desembre: "Le sis de la tarda. Continua el combat, però la remor és molt llunyana. Pel canto del riu, són fins davant de Flix. Aquí ens han copat dues brigades senceres. Els tenim més a la vora del que ens pensem... A l'altra banda del riu, ens diuen que ens preparem per còrrer abans del diumenge. Continuem recollint gent de la desbandada...".
El 29 es replegaria fins el Molar, passant per la serra dels Gorraptes, entre la Torre de l'Espanyol i la Palma d'Ebre, des d'on donaria compte del pas de l'Ebre per Flix de l'exèrcit franquista el 30 de desembre: "L'enemic ahir va rompre el nostre front per sobre Flix. Va infiltrar-se i es desconeix la situació exacta. A causa d'això i de la retirada d'uns batallons del XV Cos d'Exèrcit, han quedat aïllades algunes unitats de la 43. I la nostra Brigada ha rebut l'ordre d'anar-hi a portar socors". Fugint direcció Cabassers : "L'atac enemic és intesíssim. Un cop reposats, no ens faran anar al davant? Haurem de córrer? Les tres de la tarda, desbandada. Voladura de ponts. Esperem ordres. Ens han pres la Bisbal de Falset. Blasfèmies. Esverament... Que l'última paraula de l'any, en el meu Diari, sigui un acte d'amor: Jesús meu, us estimo."

19 de desembre del 2009

19 DE DESEMBRE DE 1359

Aquest matí hem fet el darrer Consell Nacional d'Esquerra de l'any, tot i coincidint amb una data força especial, el 650è aniversari de la creació de la Generalitat de Catalunya, aniversari al que he fet referència en donar la benvinguda als consellers i conselleres com a president del Consell.

El 19 de desembre del 1359 s'acabava la reunió de les Corts Catalanes a Cervera convocada per Pere III el Cerimoniós amb la constitució de la Diputació del General, la institució que va donar lloc, posteriorment, a la Generalitat. El 1359, les Corts catalanes, que fins llavors eren itinerants, es reuneixen a Barcelona, Vilafranca i Cervera amb representants de tots els estaments socials de l'època: l'exèrcit, la noblesa, l'església i la reialesa. El rei Pere III el Cerimoniós aquest 19 de desembre i a Cervera constituïa la Diputació del General, institució que seria coneguda més per la Generalitat. El primer president fou el bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles.

Precisament a les corts de Cervera es donaria a conèixer un dels primers censos de població, aleshores tenint com a referent els focs, així se sap que Riba-roja tenia 17 focs, Ascó 45, Torre de l’Espanyol 8, Bovera 28, Maials 89, la Granadella 153, la Palma d’Ebre 62 , Flix en comptava 103 i el Mas de Flix 8.

18 de desembre del 2009

XAVIER RIUS: MEDALLA NARCÍS MONTURIOL

FELICITATS A XAVIER RIUS FERRÚS: ( Ex-degà de la Facultat de Químiques de la URV i Pregoner de la Festa Major de Flix el 1991), Catedràtic de Química Analítica rebrà la Medalla Narcís Monturiol per la seua contribució al progrés científic i tecnològic del país.

"El Govern de la Generalitat ha acordat dimecres, 16 de desembre, concedir a tretze investigadors i a tres entitats la Medalla i la Placa Narcís Monturiol per la seva contribució al progrés científic i tecnològic. Aquests guardons, instaurats per la Generalitat de Catalunya l’any 1982, premien les persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia al país.

L’acte de lliurament de les Medalles tindrà lloc a principis del 2010. Francesc Xavier Rius, nascut a Flix (1955) és doctor en Ciències Químiques per la UB (1982), i catedràtic de Química Analítica de la URV des de 1990.
Ha realitzat estades postdoctorals a la Universitat de Leeds a Anglaterra i a la Universitat Lliure de Brussel•les. Es l’investigador responsable del grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya en Quimiometria, Qualimetria i Nanosensors de la URV, integrat actualment per 23 investigadors, 8 doctors i 15 doctorands.

Les seves contribucions més importants han estat desenvolupades en tres camps científics, el primer és el de la Quimiometria. L’objectiu principal és extreure informació útil dels senyals instrumentals que s’obtenen de sistemes d’anàlisi química complexos. El segon camp de recerca és la Qualimetria, l’objectiu del qual és determinar correctament els paràmetres de qualitat bàsics dels resultats analítics com són la traçabilitat o la incertesa. Aquesta recerca aplicada ha tingut un àmplia repercussió social en multitud de seminaris nacionals i internacionals sobre la temàtica. El tercer camp de treball és el desenvolupament de sensors químics, que treuen profit de les noves propietats que ofereixen la Nanociència i la Nanotecnologia. Com exemple, la transducció de senyals amb nanotubs de carboni permet desenvolupar sensors electroquímics miniaturitzats que mostren una resposta molt ràpida.

Fruit d’aquesta activitat de recerca són més de 150 articles científics en revistes especialitzades, la defensa de 18 tesis doctorals al grup, la participació en diversos projectes de recerca subvencionats per la Unió Europea, patents i nombrosos projectes de recerca i transferència de coneixements amb empreses, incloent-hi la creació de l’empresa de base tecnològica NT Sensors S.L.

Com a contribució a la gestió acadèmica, ha estat degà de la Facultat de Química, vicerector d'investigació, director de l’Escola de Doctorat de la URV i responsable del programa de doctorats de qualitat del Ministerio de Educación y Ciencia. Francesc Xavier Rius és el vuitè investigador de la URV que rep la medalla Narcís Monturiol."

ENHORABONA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

16 de desembre del 2009

SENAT: APROVATS ELS PGE


"Esquerra aconsegueix al Senat noves inversions pel Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre que sumen 5,6 milions

El senador republicà Pere Muñoz ha fet saber que Esquerra ha aconseguit arrencar noves inversions per a la demarcació a canvi de no presentar vet als pressupostos generals de l'Estat (PGE). Esquerra ha aconseguit que avui li votessin favorablement en el Ple del Senat un seguit d'esmenes que havia presentat en matèria d'infraestructures.
Muñoz ha recordat que "el grup de l'Entesa el formen tres partits però la negociació s'ha fet sobre les esmenes pròpies de cadascú i, per tant, Esquerra ha aconseguit sobre les seves esmenes inversions importants". Muñoz ha afirmat que "les inversions aconseguides per Esquerra al Senat representen pel Camp de Tarragona, 1.400.000 € i per a les Terres de l'Ebre 4.200.000 €, fet que suma un total de 5.600.000 €". Tot afegint que "el més important, però, és que es destinen a infraestructures necessitades".
Muñoz també ha recordat que el conjunt de l'Entesa ha aconseguit una inversió per a la demarcació de 9.800.000 € amb partides destacades com les aconseguides per a l'eliminació de la contaminació química de l'embassament de Flix, la millora de la línia de tren Reus - Móra la Nova - Casp, o bé l'actuació en zones costaneres del Delta.Cal recordar que Esquerra, en la negociació dels PGE al Congrés, ja va aconseguir augmentar la inversió inicial en 5.500.000 € per a la demarcació, i va elevar fins als 10.000.000 € una partida per a la reindustrialització de les Terres de l'Ebre.
Muñoz ha anunciat que en la negociació final d'avui Esquerra ha aconseguit una nova partida de 800.000 € per fer l'estudi informatiu per la connexió i accessos de la Sénia i Alcanar amb l'A-7 i l'AP-7. Segons Muñoz "una inversió necessària i demanada per Esquerra des de fa anys als pressupostos de l'Estat". Respecte les dades ofertes la setmana passada, Muñoz ha comentat que "al final la inversió aconseguida per Esquerra per a la rehabilitació del pont de la N-340 entre Amposta i l'Aldea serà d'1.000.000 €, que és la quantitat que havia demanat en la seva esmena Esquerra".


15 de desembre del 2009

9,8 M EUROS MÉS PER A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA

Per 2 vots de diferència han estat rebutjats aquest migdia els vetos del PP i de CIU als Pressupostos Generals de l'Estat. Això significa que a partir d'aquesta tarda es votaran les esmenes presentades pels diferents grups parlamentaris, esmenes que pel que es refereix a les de l'Entesa Catalana de Progrés suposarà 9.800.000 euros d'inversió a a la demarcació de Tarragona, dels quals 5.600.000 euros són esmenes presentades exclusivament per ERC. Així les esmenes pactades i que seran aprovades al Senat son:

"ACUAMED, Aguas de las Cuencas Mediterráneas S. A. Eliminación de la contaminación química del embalse de Flix, fase I. (increment)
+2.000 miles de euros
Programa de actuaciones urgentes en las zonas costeras del Delta del Ebro
1.500 miles de euros
Línea ferroviaria Reus - Móra la Nova - Caspe
500 miles €
A7/AP7. Accesos de la Sènia y Alcanar (ERC)
800€ Miles de Euros
Obras de accesibilidad a la estación de tren de Tarragona. (ERC)
300€ Miles de Euros
Mejora del acceso a Les Cases D'Alcanar (Alcanar) con la N 340 (ERC)
400€ Miles de Euros
Ejecución del Proyecto de remodelación del puente sobre el río Ebro N-340 en Amposta, y barrera en la mediana. (ERC)
1.000€ Miles de Euros
Proyecto de mejora y remodelación de las estaciones de Ulldecona, Totosa, Mora la Nova, L'Ametlla de Mar, Flix i Riba-roja d’Ebre. (ERC)
2.000€ Miles de Euros
Implantación del sistema de aviso por megafonía en las estaciones para el paso de trenes sin parada prevista. (ERC)
100€ Miles de Euros
Vallado del tramo urbano de la línea férrea entre Calafell y Cunit y ejecución de pasos de subterráneos entre ambos núcleos. (ERC)
1.000€ Miles de Euros
Proyecto de inversión 2005 17 38 4196 A-27 tramo Montblanc-Lleida (estudi informatiu)
200 miles de euros"

12 de desembre del 2009

VETO D'ESQUERRA AL SENAT

  • El PSOE "paga" 20 millones a ERC para que retire el veto a los PGE (La Gaceta)
  • ERC salva a Zapatero (AVUI)
  • ERC salva los pressupuestos en el Senado a cambio de 20 millones . ERC agradece el aguinaldo que supondrá mas dinero para Cataluña. (El Mundo)
  • ERC arranca 20 millones para Cataluña por apoyar los Presupuestos (La Razón)

Nota de premsa:

ESQUERRA ACONSEGUEIX AL SENAT 5’8 MILIONS D’EUROS MÉS EN INFRAESTRUCTURES PER AL CAMP DE TARRAGONA I LES TERRES DE L’EBRE

"Destaca la important inversió en obres de millora i accessibilitat en diverses estacions de tren.El senador republicà Pere Muñoz ha fet saber que Esquerra ha negociat tot un seguit d’inversions per a Catalunya a canvi de no presentar vet als pressupostos generals de l’Estat (PGE).
A l’espera de la votació definitiva que es farà la propera setmana al Ple del Senat, de moment, ja ha tancat l’acord sobre diferents esmenes que havia presentat en matèria d’infraestructures per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Cal recordar que en cas de mantenir el vet, s’hauria impedit introduir més partides als Pressupostos. Cal recordar que Esquerra, en la negociació dels PGE al Congrés, ja va aconseguir augmentar la inversió inicial en 5.500.000 € per a la demarcació, i va elevar fins als 10.000.000 € una partida per a la reindustrialització de les Terres de l’Ebre.
Mitjançant les esmenes pactades ara al Senat, Esquerra ha aconseguit 22.250.000 € d’inversió a Catalunya en infraestructures, R+D+I i temes socials. Pel que fa al Camp de Tarragona, Esquerra ha aconseguit 1.400.000 € i pel que fa a les Terres de l’Ebre 4.400.000 €, fet que suma un total de 5.800.000 €. Les partides de la demarcació fan totes referència a infraestructures.
En matèria viària, es concentren a les Terres de l’Ebre: ERC ha aconseguit 400.000 € per fer l’estudi de millora de l’accés de les Cases d’Alcanar amb l’N-340 i 2.000.000 € per a la rehabilitació i millora del pont de l’N-340 a Amposta. Dos projectes viaris, segons Muñoz, “que dotaran de més seguretat els conductors”.
A banda d’això, Esquerra ha aconseguit una inversió important per a obres de millora i accessibilitat de diverses estacions de tren, en total 3.400.000 € que es reparteixen així: 2.000.000 € per millorar les estacions d’Ulldecona, Tortosa, Móra la Nova, l’Ametlla de Mar, Flix i Riba-roja; 300.000 € per millorar l’accessibilitat i eliminar les barreres arquitectòniques de l’estació de Tarragona, i 1.000.000 € per refer el tancat de la línia fèrria en el tram urbà entre Calafell i Cunit i per obrir nous passos subterranis entre les dues estacions.
Segons el senador, “totes aquestes estacions necessiten una millora important, i per això entenem que la inversió de 3.400.000 € és només un primer pas”. Comentari a part mereix que ERC ha aconseguit introduir una partida de 100.000 € perquè Adif implanti un sistema d’avís de megafonia a totes les estacions de l’Estat quan un tren passarà sense aturada prevista. Això és “una antiga lluita i demanda d’Esquerra que el 16 de juny de 2009 el Senat va aprovar; ara que els Pressupostos ho doten de diners, no hi ha cap excusa perquè Adif no apliqui una nova mesura de seguretat que ajudarà a reduir el nombre d’accidents”, ha afirmat el senador.
Per acabar, el republicà Pere Muñoz ha destacat que les esmenes pactades al Senat “milloren de manera destacada la inversió inicial de l’Estat al territori i des d’ara caldrà estar atents a la seva execució, que és la gran assignatura pendent del Govern de l’Estat”.

11 de desembre del 2009

TÚNELS DE PEATGE DE GUADARRAMA



Ahir després de la llarga compareixença del president d'ADIF, Antonio González Marin, la comissió de Foment del Senat vàrem visitar el centre d'explotació i control d'Iberpistas (Abertis) situat a l'autopista AP-6.

Amb tota mena de detalls es controla els tres túnels de l'autopista de peatge, així com el túnel feroviari que creuen la Serra de Guadarrama, salvant així les distàncies entre les comunitats de Madrid i Castella-Lleó.

9 de desembre del 2009

DEMÀ, COMISSIO DE FOMENT I ADIF

Demà a la Comissió de Foment del Senat compareix el President d’ADIF, n’Antonio González Marín, qui ens respondrà a sis solicituds de compareixença realitzades, cinc pel PP i una per l’Entesa Catalana de Prodrés. La que es refereix a la de l’Entesa dir que la vaig solicitar el 26 de setembre del 2008,

“Comparecencia del Presidente de la entidad pública empresarial Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF), D. Antonio González Marín, ante la Comisión de Fomento, para informar sobre el estado de licitación y construcción de las obras correspondientes al Punto de Avanzada y Estacionamiento de Trenes (PAET) subterráneo situado en El Prat de Llobregat (Barcelona), en la línea ferroviaria de alta velocidad entre Madrid, Zaragoza, Barcelona y la frontera francesa. (713/000064) Autor: GRUPO PARLAMENTARIO ENTESA CATALANA DE PROGRÉS.”

Així, entre d’altres qüestions preguntaré,

Quins motius han determinat la construcció del PAET en El Prat?
En quina data es va decidir la seva instal·lació?
A quin import van ascendir les obres anticipades d'adequació d'andanes, elements d'evacuació, i proteccions i tancaments?
Es va modificar el contracte inicial per a incloure aquestes obres? quin percentatge d'increment suposava respecte al contracto inicial? era més del deu o el vint per cent?
I, en definitiva, la construcció del PAET no responia a la necessitat de poder oferir un punt provisional d'arribada de l'AU que es trobés pròxim a la ciutat de Barcelona?
Finalment, s'ha complert la moció aprovada pel ple el 1 d'octubre de 2008, sobre la realització d'un informe de uditoría per part de l'Interventor General de l'Estat?.

4 de desembre del 2009

JORDI SOLÉ TURA EN EL RECORD

Gregori, Guti, Comín, Solé Barberà... avui ens ha deixat Jordi Solé Tura un dels referents del PSUC que més ens va influir a bona part dels joves d'esquerres a finals de la dictadura i els primers anys de la democràcia.

AMINATOU HAIDAR

El Senat acaba de realitzar una declaración institucional davant la situación en que es troba Aminatou Haidar, defensora saharaui dels Drets Humans. La vicepresidenta del Govern Teresa Fernández de la Vega insisteix en que l’Executiu està fent "todas las gestiones" que estàn a les seues mans. La Federació Coordinadora de ONGs de les illes canàries ha manifestat el seu recolzament i solidaritat.

L’activista saharaui porta 19 dies en vaga de fam a l’aeroport d’Arrecife.

"DECLARACIÓN INSTITUCIONAL

Ante la situación que sufre la defensora saharaui de los Derechos Humanos, Aminatu Haidar, tras varios días en huelga de hambre en el aeropuerto de Lanzarote, el Senado de España:

1º.- Manifiesta su preocupación por el grave deterioro de salud de la Sra. Haidar y hace un llamamiento a los Gobiernos de cuya decisión depende el regreso de la Sra. Haidar a El Aaiun para que sobre la base de razones humanitarias y con carácter urgente lo hagan posible.

2º.- Insta al Gobierno de España para que insista en las gestiones que correspondan con el Gobierno de Marruecos a fin de proveer a la Sra. Haidar de un título de viaje para regresar al territorio saharaui, territorio donde se encuentra su hogar, y a lo que tiene derecho de acuerdo con los Pactos Internacionales de Derechos Civiles y Políticos --firmados y reconocidos por Marruecos-- que dan derecho a las personas a residir en los lugares donde han nacido y donde desarrollan su vida, y a poder moverse libremente."


Fotografia: Dilluns passat amb Elmani Amar Salem, vicepresident de la ONG d’Aminatu Haidar, el diputat Joan Tardà, l'actor Willie Toledo i Agustín Santos, cap del gabinet del Ministeri d’Afers Exteriors.

2 de desembre del 2009

MOCIÓ SOBRE PEATGES A CATALUNYA

"PERE MUÑOZ SATISFET PER LA REBAIXA DELS PEATGES I LA GRATUÏTAT MENTRE DURIN LES OBRES DE LA N-340 .
La moció inclou la gratuïtat de l’ AP-7 entre Torredembarra i el Vendrell i entre l’Ametlla de Mar i Ulldecona, mentre durin les obres de la N-340.
El senador republicà de l’Entesa, Pere Muñoz, portaveu de l'Entesa en la Comissió de Foment, ha manifestat la seva satisfacció per l'acord que s’ha produït aquest matí al Plenari del Senat d'una moció de CiU, amb una esmena presentada per l’Entesa, en que s'ha acordat la rebaixa dels peatges a Catalunya. Tots els grups han recolzat la moció. Muñoz, en nom del seu grup, ha aconseguit introduir en el text final aprovat la demanda que s'incrementi la col·laboració amb el Govern de la Generalitat per a portar a terme noves reduccions de peatges a Catalunya i negociar amb les empreses concessionàries les rebaixes parcials i progressives. “Aquesta és una reivindicació històrica de la ciutadania de Catalunya, davant la discriminació que hem patit respecte altres parts de l’Estat”, ha manifestat Muñoz.
El senador republicà ha subratllat l'important greuge comparatiu que pateix Catalunya que, amb un 10% de les vies de l'estat, paga un 42% del total de peatges. Muñoz ha posat com exemple el cas de les autopistes franceses de peatge: “Aquestes amb 7.000 km. guanyen els mateixos diners que les autopistes catalanes amb 700 km”. En aquest context Muñoz també ha recordat que el passat 10 de novembre el Congrés de Diputats va aprovar, amb els vots favorables de PSOE, PP i CiU, una partida multimilionària de 460 milions d’euros per evitar la fallida de les concessionàries d’autopistes, principalment de Madrid. Segons Muñoz, “Això és un greuge més que animarà molts ciutadans de Catalunya a anar votar per la independència a les consultes ciutadanes que es celebraran els propers 12 i 13 de desembre”.
El republicà també ha destacat que el text definitiu aprovat avui inclou la gratuïtat dels trams d'autopista AP-7 entre Torredembarra i El Vendrell, i entre L’Ametlla de Mar i Ulldecona, mentre durin les obres de la N-340. “La unanimitat de tots els grups en l’acord ha d’obligar el Govern espanyol a complir-lo el més aviat possible”, ha manifestat. L’actuació del senador republicà i del seu grup de l’Entesa també ha fet que la moció aprovada inclogués la petició d'accelerar les obres de les autovies alternatives a les autopistes de peatge, especialment el desdoblament de la N-II i el desdoblament de la N-340 per les comarques de Tarragona i la B-40."

1 de desembre del 2009

SUPORT A AMINATOU HAIDAR


"Tardà i Muñoz es reuneixen amb l'activista sahrauí Aminatou Haidar i demanen a ZP que s'impliqui en la recerca d'una solució.
El diputat d'Esquerra Joan Tardà i el senador Pere Muñoz s'han reunit aquest matí a l'aeroport de Lanzarote amb l'activista sahrauí Aminatou Haidar, per tal de conèixer de primera mà la situació que viu i el seu estat de salut quan comença la tercera setmana en vaga de fam. Haidar demana retornar al seu poble després de ser expulsada de manera irregular del Marroc on li van retenir el passaport i la documentació. Tardà i Muñoz han expressat el seu suport a Haidar, i li han recordat el compromís que va agafar el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, en la reunió amb el president de la República Àrab Sahrauí Democràtica, Mohamed Abdelaziz, d'enviar gent d'Esquerra a visitar-la i treballar per buscar una solució a la seva situació en la mesura que li sigui possible.
Després de la trobada, Tardà ha recordat que el procés de negociació que està portant a terme Moratinos s'enfoca cap a on no toca, 'estan negociant amb Haidar quan són Rabat i Madrid els que han de parlar per permetre a Haidar el retorn al seu poble' i ha reclamat al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que intervingui perquè 'Moratinos s'ha mostrat incompetent i ha actuat, en algunes ocasions, com si més que un observador fos part del procés'. Tardà ha recordat que 'el procés que pateix el Sàhara és conseqüència de la descolonització i l'ocupació al mateix temps per part del Marroc, però sobretot per l'incompliment de les resolucions de l'ONU'. El diputat independentista ha reclamat també que 'el poble sahrauí pugui tenir dret a l'autodeterminació, el mateix que reclamem per a Catalunya no ho negarem a altres pobles del món', ha afirmat.
Cal recordar que 'el poble Sahrauí continua sent la víctima dels interessos econòmics recíprocs de l'Estat espanyol i marroquí', afirma Tardà, que ha acusat l'estat espanyol 'd'amagar el cap sota l'ala, de no assumir les seves responsabilitats històriques de l'Estat espanyol en el patiment del poble sahrauí'. És per això que ha reclamat la intervenció directa de ZP en buscar una solució.Per la seva banda, el senador Pere Muñoz ha afirmat que 's'entén perfectament que Haidar no vulgui acceptar una 'nacionalitat d'emergència' per permetre rentar la cara al ministre Moratinos'. Muñoz ha explicat que 'els col·lectius de suport i la pròpia Haidar creuen que si s'acceptés alguna de les solucions proposades pel govern espanyol, seria admetre una derrota i aconseguir el que busca el Marroc, que Haidar no pugui retornar amb els seus fills a la seva terra'. Finalment, Muñoz ha recordat que 'Esquerra s'ha compromès sempre amb la causa del poble sahrauí, com un acte de coherència: nosaltres defensem el dret a l'autodeterminació per al nostre país, i també per a la resta de països que ho desitgin'.
Esquerra també ha presentat als membres del Front Polisario les diferents iniciatives que s'han impulsat a favor del poble sahrauí."