EXCEL.LENT NOTÍCIA PER L'EBRE

El Govern assumeix el cabal ecològic del riu Ebre aprovat al territori
per M. M./agències (Diari de Tarragona).

"El Parlament també va instar el Govern a fer un seguiment de l'execució, per part de l'Estat, de les actuacions prioritàries previstes en la llei del Pla Hidrològic i a dotar-les dels recursos necessaris en els pressupostos del 2008. Entre aquestes, hi ha el programa de qualitat de les badies, la implantació de xarxes d'indicadors ambientals, la descontaminació del pantà de Flix o els programes per corregir la regressió i la subsidència del Delta, «totes elles, actuacions que ja tenen els projectes redactats i que només resta executar-les», segons explica la diputada republicana Marta Cid. Per últim, la resolució també deixa constància de la necessitat de desenvolupar tots els estudis i actuacions pendents del Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre. Aquestes iniciatives es van emmarcar dins la proposta de resolució unitària d'acció de govern, presentada per PSC, ERC i ICV en el debat de política general. Així, l'oposició hi va votar en contra. Cid va criticar especialment el posicionament de CiU. «Si aquesta formació hagués tingut la voluntat de defensar les propostes sobre el riu Ebre, hauria pogut demanar una votació per separat», assegurà.Membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre van assistir ahir a la votació del Parlament. El portaveu Manolo Tomàs va assenyalar el «pas endavant» que suposa el suport del Govern a la proposta de la Comissió de Sostenibilitat, que fixa uns cabals ambientals per a l'Ebre entre els 7.305 i els 12.783 hectòmetres cúbics anuals, en funció de les variacions del règim hidrològic i de pluges. L'objectiu ara és que el govern estatal inclogui aquesta proposta de cabal al nou pla de conca. «I per sumar més suports, es farà arribar una moció a tots els ajuntaments ebrencs», explicà Tomàs".

RECOMANAT: Visita pel Patrimoni de Flix

L'ANY DEL FREIXE: Centenari de la Riuada

Ahir a Flix es realitzà la reunió constitutiva de la comissió: "L'ANY DEL FREIXE: CENTENARI DE LA RIUADA" representativa del mon cultural i associatiu del municipi amb la finalitat d'organitzar activitats a partir del proper 22 d'octubre, aniversari de la gran riuada del 1907, activitats que es programaran durant un any en que es recordarà la plantada del freixe de la plaça de l'Església, tot just al punt màxim on arribà l'impacte de la riuada. Freixe que amb els anys s'ha convertit en un dels símbols de Flix. Així aquests dos esdeveniments relacionats ens han de servir per donar a conèixer la importància que ha tingut i té el riu Ebre pel poble de Flix.
El record de la riuada del 1907 ens servirà que fer un repàs de les gran avingudes que ha tingut l'Ebre. Tot recordant la Gran riuada del 1787, la que ha produit més impacte, des de Riba-roja fins el mar es calcula que moriren 183 persones, o la darrera del 1982, dies 8-9 de novembre, de 3.570 m3/s, important per a distància del 9.500 m3/s de la del 1907. Serà un any que tindrem esdeveniments històrics a recordar, amb una data comuna: el 25 de juliol de l'any que ve. Per una banda els 700 aniversari dels "Costum de Flix"(1308), 41 capítols sense numerar que eximien curiosament de certes prestacions forçades als veïns de Flix. I per l'altra el 70è aniversari de la Batalla de l'Ebre (1938). Recordar que el nostre poble consta com el punt de l'inici de l'ofensiva republicana així com el punt i final de la batalla el 17 de novembre a les 7 del matí.

DIPUTACIÓ I DIES DE PLENS

Aquest migdia al Consell Comarcal hem tingut la visita institucional del President de la Diputació de Tarragona Josep Poblet, ha atés als mitjans de comunicació, ha signat al llibre d'honor, ha saludat a tots els treballadors i treballadores del Consell i ha mantingut una breu reunió amb l'equip de govern ple de continguts en positiu. Després ha mantingut una reunió-dinar amb tots els alcaldes de la Ribera d'Ebre on ha ofert un cop més la seua institució als alcaldes i consell comarcal. Aquesta manera d'apropar-se a les entitats locals diu molt del seu perfil polític.

Visites institucionals que es produeixen setmanes després de la constitució dels ens municipals, ja sigui ajuntaments, consells comarcals i diputacions, que han coincidit amb les sessions de ple de l'ajuntament de Flix ahir al vespre i del Consell Comarcal aquesta tarda, plens que han tingut com a denominador comú el diàleg i bona entesa entre totes les forces polítiques, aspecte que sempre cal agrair pel be de la bona imatge de les nostres insitucions.

EL RIU DE LA CANA: LIMIT DE TERME

L'altre riu de Flix, afluent per l'esquerra de l'Ebre és el riu de La Cana, riu que assenyala els límits provincials entre Tarragona i Lleida, una limitació històrica que dibuixa un curiós terme de Flix. El passat 21 de setembre el DOGC publicà l'edicte relatiu a la delimitació dels municipis de Bellaguarda i de Flix, dos municipis tans allunyats com propers gràcies al riu de La Cana:

"EDICTE
de 6 d'agost de 2007, relatiu a la delimitació dels municipis de Bellaguarda i de Flix.
Els dies 23 de març i 21 de maig de 2007, els plens dels ajuntaments de Flix i de Bellaguarda van aprovar, respectivament, d'acord amb el quòrum que preveu la normativa vigent, la delimitació efectuada el dia 21 de juliol de 2005 per les respectives comissions municipals. Aquesta delimitació forma part dels treballs d'execució dels mapes municipals de Bellaguarda i de Flix, dins el procés de l'elaboració del mapa municipal de Catalunya, previst a l'article 28.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.
D'acord amb el que determina l'article 39.1 del Decret 140/1988, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de demarcació territorial i població dels ens locals de Catalunya, es fa pública la delimitació, que es descriu a continuació, i s'inclou en els mapes municipals de Bellaguarda i de Flix.
Fita 1: se situa a la partida de les Solanes, en el lloc conegut com La Pileta, a uns cent cinquanta metres al sud-est de la Font de la Pileta i a uns vuitanta metres a l'oest de la pista de Bellaguarda a la Bisbal de Falset. Existeix la fita de pedra de forma irregular de quaranta per vint centímetres de costat a la base i quaranta centímetres d'alçada. Aquesta fita és també comuna al municipi de Margalef. Les coordenades UTM són: X: 311888 i Y: 4576718.
Fita 2: se situa a la partida de les Solanes, en el lloc conegut com Lo Mas del Quel, a uns cinquanta metres al nord-oest d'una línia d'alta tensió i a uns quatre cents cinquanta metres a l'oest de la pista de Bellaguarda a la Bisbal de Falset. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona segueix la divisòria d'aigües on es troba situada la fita primera fins el límit de la finca d'en Francisco Domingo Saez, continuant per aquest límit fins confluir de nou amb la mateixa divisòria d'aigües, en el lloc conegut com la Barraca del Miquel, per on continua fins a la segona fita. Les coordenades UTM són: X: 311482 i Y: 4576580.
Fita 3: se situa al riu de la Cana, a la partida de lo Coll de les Bigues, a uns tres-cents vint metres al nord-est de la Punta del Mas del Butxaca i a uns quatre-cents cinquanta metres al sud-est del Mas de Ramon Mateu. La línia de terme reconeguda entre les fites segona i tercera és la divisòria d'aigües on es troba la fita segona fins a la confluència amb l'eix de les aigües corrents del riu de la Cana, per on continua fins a la fita tercera. Aquesta fita és també comuna al municipi de la Granadella. Les coordenades UTM són: X: 307230 i Y: 4576340.
Barcelona, 6 d'agost de 2007
Carles Bassaganya i Serra"

CRONOLOGIA DEL NOSTRE "ONZE DE SETEMBRE"

1705.
20 de setembre. . El Castell de Flix, defensat per uns trenta soldats de guarnició, és pres a l'assalt per les tropes de l'Arxiduc d’Àustria constituïdes per uns quatre-cents homes comandats pel coronel Joan Nebot. Sembla que hi va prendre part el guerriller Carrasclet. Joan Nebot, comandant de l'exèrcit assaltant anomenà capità al pare de Carrasclet i tinent al seu germà. L’endemà assaltà el castell de Miravet que també es lliurà. Joan Usó, de Vinebre, rebé l’orde de Nebot de tocar a sometent per tota la Ribera d’Ebre.
25 de setembre. Carta del rei des de Barcelona al coronel Joan Nebot sobre la rendició del castell de Flix en què li demana prendre el castell de Miravet i ocupar el Coll de Balaguer per impedir qualsevol invasió per part de Tortosa.
1 de novembre. Visita del consellers de Barcelona al rei, l’Arxiduc Carles d’Àustria, en la que es va demanar el retorn de les jurisdiccions sobre les baronies de Flix i la Palma.
1707.
Miravet i posteriorment Flix claudicaren davant l’envestida de les tropes del duc d’Orleans.
Breu descripció de Flix de Juan Alvarez de Colmenar autor de “Les delices de l’Espagne et du Portugal”:
“... Esta última en una situación muy ventajosa y bien fortiificada por el Arte y por la Naturaleza, edificada en una casi Isla que el Ebro forma haciendo una gran curbatura; de tal modo que este rio lo rodea por tres bandos y le sirve de foso, pudiendo ser conducido a los que se han hecho alrededor de esta villa; por el otro lado, donse el Ebro no lo rodea, está cubierta por montañas, defendida por un castillo construido en una altura dominante y provista de buena muralla y de algunas fortificaciones irregulares.”
1708.
Flix comptava amb 120 cases.
Després de la batalla d’Almansa, els territoris del Ebre català, la Castellania d’Amposta, les baronies d’Entença i Flix, amb Tortosa cauen en poder dels exèrcits borbònics i passen a dependre administrativament i de manera temporal del regne de València.
1712.
El riu Ebre es tornà a gelar.
Bustamente a les ordres de Felip V comandava tota la Castellania i pobles de la Ribera d’Ebre.
1714.
Flix i la Palma passen a ser possessions reials.

1945: L'ACCIDENT MÉS GREU DE LA BARCA

L'amic Tantost, el blocaire més actiu de Flix, fent safareig per la xarxa ha fet una interessant troballa relacionada amb l'accident de la barca de baix de Flix esdevingut el dissabte 3 de febrer del 1945. Un gravíssim accident amb el resultat entre d'altres de 9 morts. Posteriorment s’iniciaria un llarg procés judicial que inclogué tres querelles criminals., desestimades anys després per la justícia franquista, amb una sentència que Tantost ha posat al seu bloc, una veritable joia per analitzar la justícia del franquisme. Per la meua part, per complementar la magnífica entrada, permeteu que faciliti les cròniques periodístiques del febrer del 1945 i la nota oficial de la dimissió posterior del mateix alcalde de Flix:
“Grave accidente en las immediaciones de Flix... De las 14 personas que conducia hay una ahogada y 8 desaparecidas: El sabado pasado cuando un grupo de unas catorce personas, en su mayoria trabajadores del campo regresaban de sus faenas a bordo de una barcaza ... zozobró la embarcación, debido a la rotura del cable que la conducía, al perder esta la estabilidad por causa de un rebaño que estaba colocado en uno de los extremos de la misma ... Al tener conocimiento de lo ocurrido, el señor Subsecretario de Industria, que se hallaba en Flix visitando la Central Hidroeléctrica en construcción, hizo entrega al Excmo señor Gobernador Civil de mil pesetas al objeto que se entregara al Alcalde de la villa para que éste las hiciera llegar a las familias más necesitadas de las víctimas de este accidente”.[1]
El 7 de febrer, el Diario Español de Tarragona oferia més detalls del greu accident de la barca. Els fets havien passat a les 6,30 hores de la tarda, de 18 persones que passaven hi havien 8 morts, a més hi havia un ramat de 120 caps i varies cavalleries, la culpa era l’excés de pes. A continuació donava la relació dels morts: Joan Subirats Foix, de 32 anys, Simón Vaqué, 68 anys, Antoni Rosich Armora, 46 anys, Teresa Mur Blanch, 24 anys, Mònica Escoda, 50 anys, Carme Sotó Mata, 21 anys, Antònia Salvadó, 53 anys, Magdalena Fortuny Benet, 17 anys i M. Pérez de 16 anys.
El 16 d’abril presentava la dimissió l’alcalde de Flix Juan M Muñoz Guitarte.
“Don Juan M. Muñoz Guitarte, al dar cuenta del accidente del naufragio de la barca del dia 3 de febrero, y de las desgracias y disgustos que ocasionó, presentó su dimisión y de toda la Gestora municipal al Jefe Local del Movimiento, don Francisco Sanjuán Fortuny...”[2]
“Mi querido camarada y amigo: El desgraciado accidente ocurrido el pasado 3-2-45 por el naufragio de la barcaza de abajo, ha motivado que la opinión pública mal dirigida y peor encauzada por un grupo de descontentos que en lugar de apaciguar los ànimos y mitigar el dolor de la desgracia, se aprovechan de ella para arremeter contra el actual Ayuntamiento no se con que fines políticos (...) El golpe moral sufrido ha sido de tal magnitud, que no es posible sustraerse a él; y aunque la acción del tiempo se encargase de mitigarlo, no habria fuerza humana suficiente para emmendar el daño hecho al prestigio y fuerza moral del Ayuntamiento para continuar sus funciones con la plenitud de dominio, ya que con el agua en el suelo y calumnia que algo queda, no seá posible devolver a la Corporación su prestigio y fuerza moral libres de difamación que los enemigos han vertido sobre ella (...)”[3]

[1] Diario Español , 6 de febrero, nº 1889. [2] AJUNTAMIENTO DE FLIX. Veinticinco años de labor. 1938 –1963. Flix. 1963. Pag. 39.
[3] Llibre Actes numero 3 de l’Ajuntament de Flix. , pag 93-95.

PUIGCERCÓS AL CONSELL DE LA RIBERA

Aquest matí el conseller de Governació Joan Puigcercós ha visitat la seu del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Després d'haver mantingut una breu concersa amb alcaldes i consellers comarcals ha presentat, acompanyat per Jordi Bosch, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, el projecte pilot "Gent Clic de la Ribera d'Ebre", experiència pilot que es desenvoluparà durant un any, a l'igual que les comarques del Pla de l'Estany i el Ripollés, que consistirà en la implicació del projecte TIC i el territori, amb l'objectiu de que la nostra comarca sigui un model territorialitzat de foment de l'us de les TIC. Acte segguit el Secretari de Telecomunicacion Jordi Bosch s'ha reunit durant dues hores amb els alcaldes i consellers comarcals on ha recollit les mancances que ja sigui de cobertura de telefonia ja sigui de la banda ampla hi ha als diferents municipis.

A L'AMBAIXADA D'ITÀLIA

El passat dimarts al vespre l'ajuntament de Flix fou convidat a una recepció de l'ambaixada d'Itàlia a Madrid amb motiu de la inauguració de la primera jornada "Innovación Tecnológica en Sostenibilidad", organitzada per la mateixa ambaixada i la Cambra de Comerç i Indústria Itàlia-Espanya, jornada que es desenvolupà ahir a la seu de l'Obra Social Cosmocaixa a Alcobendas. La recepció tingué com a protagonista entre d'altres a la ministra de Medi Ambient Cristina Narbona, amb qui vam tenir l'ocasió de tractar de la situació en que es troba la tramitació i proper concurs del Projecte de descontaminació de l'embassament. Altrament un grup empresarial italià interessat en invertit a Flix en el camp de les energies renovables tingué l'oportunitat d'exposar-li el projecte així com l'interès en ubicar-se precisament al nostre poble. Projecte que confio poder-ne parlar més endavant un cop s'hagi concretat definitivament la seua ubicació al polígon industrial de Flix.

1360: EL MERCAT CENTENARI DE FLIX

El diari el Punt es fa ressò avui del comerç ambulant a les comarques de Tarragona. Així sota el títol Mercats Centenaris sóna una relació dels dies de mercat, els punts de venda, fent un repàs dels mercats més antics de la demarcació. A la relació surt el nom del mercat de Flix, punt de trobada tots els dimarts i els dijous amb 39 parades de promig. Per conèixer els seus origens hauriem de recordar que el de Flix és un dels més antics de l'Ebre, l'any 1360, concretament el 10 d'octubre el rei Pere III atorgà a instàncies de Salvador de Bosc, senyor feudal de Flix, la concessió per a la celebració d'un mercat setmanal els dimarts, dia aquest que s'ha mantingut fins l'actualitat. Per cert el proper més podrem celebrar i recordar el 647è aniversari de l'esmentada concessió.

FLIX: 16 DE SETEMBRE

La notícia flixanca del dia ha estat a Lloret on s'han desplaçat els nois i noies del Club Nàutic Flix per participar a la Lliga catalana de llagut. L'equip infantil ha quedat campió de la Lliga catalana i també ha guanyat la Copa catalana de llagut, l'equip femení senior ha quedat en tercer lloc i el masculí en novè sobre unes vint embarcacions. Temporada gairebé rodona del club nàutic de Flix qui altrament amb la puntona Marta ha guanyat a totes les curses que s'ha celebrat a la Ribera d'Ebre i també a la baixada Ascó-Móra la Nova el passat onze de setembre. L'equip femeni senior s'ha classificat pel campionats d'Espanya que es reslitzarà a Alacant els propers 28 i 29 de setembre.

Aquest diumenge a Flix s'ha viscut ple d'activitats, aquest matí s'ha celebrat al passeig de l'Ebre la tradicional trobada de puntaires amb la participació d'unes 280 representants d'arreu del país. Per la tarda he assistit com alcalde a la trobada anual del anomenats Caelles, Caellas, Cahelles o Cahellas al Casino. Des de fa un deu anys inicialment convocats per un Caelles d'Artés una vuitantena de Caelles d'arreu fan una trobada cada any a un lloc on hi viu algú que porta aquest original nom, enguany li ha tocat organitzar-ho als Caelles de Flix, una família originària de Maials que arribà a principis dels 50 a Flix, Al final del dinar m'han invitat a realitzar una xerrada sobre la història de Flix.

BARRIZAL ADMINISTRATIVO EN FLIX

Fent safareig per la premsa m'he trobat amb l'article "Barrizal administrativo en Flix" escrit per Roger Jorro i publicat pel diari madrileny ABC el passat diumenge dia 9 de setembre, curiosament és l'unic diari que es feu resò del fet que feia tres anys de l'esclat mediàtic de l'estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques, un article que literariament va més enllà de la simple informació periodìstica:

"Flix se encuentra en tierra de contrastes. Situado en un paisaje bucólico, la zona alberga grandes titanes industriales que, además de recordar la magnitud de la impronta humana, recrudecen un paisaje «a priori» despoblado. Aunque un tímido zumbido, molesto a medida que uno se acerca a la factoría química de Ercros, recuerda que algo no funciona bien en este municipio tarraconense.
El embalse vivió su particular «vía crucis» tres veranos atrás. En septiembre de 2004, esta villa se situó en el punto de mira del cabreo ecológico nacional y europeo. Un informe del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), desveló que en el fondo del embalse que existe en Flix permanecían unas 600.000 toneladas de fangos tóxicos procedentes de la fábrica que se encuentra en la ribera del pantano. Organoclorados como el DDT, mercurio y hasta trazas radiactivas de fosforita, que durante el franquismo se estudió como combustible nuclear.
Tras la anunciada algarabía mediática, que llegó hasta el Parlamento Catalán, fue la hora de buscar soluciones al embrollo. Se propuso enterrar los residuos, extraerlos e incluso desviar el curso del río.
Los expertos se inclinaron finalmente por la extracción. El proyecto contempla que los fangos se aíslen del resto del embalse mediante un muro de contención y se sustraigan mediante dragas especiales. Posteriormente se someterán a un tratamiento descontaminante y, mediante una ambiciosa cinta transportadora, se depositarán en un vertedero a unos cinco kilómetros del pueblo.
«Quieta non movere»
«La complejidad del proyecto puede disculpar su retraso», arguye Óscar Bosch. Este concejal de la localidad ejerce de alcalde en funciones ante la ausencia de la máxima autoridad gubernativa. «No quiero que hagan las cosas rápido, quiero que las hagan bien. Será un proyecto que sentará precedente» añade Miquel Llop, miembro de Ecologistas en Acción .
Aunque el consenso entre ambientalistas y administraciones no puede esconder lo evidente: Los residuos tóxicos siguen allí, Ercros dispone aún de licencia para verter mercurio en pequeñas dosis al río y el proyecto de limpieza es todavía un lejano sueño.
Según Acuamed (Aguas de las Cuencas Mediterráneas S.A.), empresa pública responsable del proyecto, la adjudicación tendría que haberse producido a finales de 2006 y el inicio de los trabajos se preveía para febrero de 2007. Posteriormente, un nuevo comunicado corrigió el anterior y el ente público informó que la licitación de las obras sería en verano y los trabajos empezarían a finales de 2007. Nada de esto ha ocurrido aún y el proyecto está pendiente de aprobación y licitación. La sociedad estatal, adscrita al Ministerio de Medio Ambiente, se defiende apuntando a la complejidad de la infraestructura y argumentando que les han guiado los criterios de seguridad y rigor.
Ajenos al embarrancamiento administrativo, los sedimentos siguen sin embargo reposando en el fondo del embalse.
«El impacto existe»
Contra lo que pudiera parecer, vecinos y autoridades de Flix no muestran preocupación ante la dilación de la vuelta a la normalidad ni por la presencia de los residuos tóxicos. «No hay ninguna población de Cataluña en la que se hayan hecho tantos estudios ambientales como aquí», resume el alcalde accidental. Óscar Bosch hace un malabarismo para justificar la incómoda sedimentación de Flix: «En otras zonas industriales tiran los residuos directamente al mar. Aquí, como mínimo, los tenemos agrupados y los vamos a sacar. Es otro punto de vista».
En este punto los ecologistas discrepan. «Estos residuos tienen varios impactos sobre el medio. El mercurio es neurotóxico y las sustancias organocloradas son persistentes. El impacto existe», manifiesta Miquel Llop. «Si los tienen que sacar es porque hay un riesgo sanitario», concluye el ecologista.
Sin embargo, si hay algún punto que despierte unanimidad entre todas las partes es la preocupación por el futuro de Ercros, química que lleva establecida en Flix desde 1897. «Si se cierra la empresa será la ruina del pueblo, no creo que se tenga que llegar a tales extremos. Sólo pedimos un cambio de tecnologías», sentencia el militante de Ecologistas en Acción cuando se le plantea el posible cierre de la planta. «Actualmente trabajan en la planta unas 300 personas y otra cincuentena en empresas que le prestan servicios. El impacto no es sólo local, es comarcal», explica el edil socialista Óscar Bosch.
Sedimentos radiactivos
La factoría sigue en la actualidad produciendo cloro, sosa y fosfato bicálcico con algunas tecnologías que la Unión Europea considera obsoletas. Precisamente, la producción de esta última sustancia, utilizada en alimentación animal, es la que puede liberar los sedimentos radiactivos. El río y el embalse son, hasta la fecha, los damnificados del cuasi monopolio industrial que posee Ercros en Flix.
Su actividad centenaria se ha casado con cierto halo de impunidad. Los más de 150 millones de euros que, aproximadamente, puede costar la descontaminación del embalse procederán del erario público y de fondos europeos, financiación que los ecologistas critican por no involucrar a la química.
Mientras lanza la diatriba, el ecologista Miquel Llop acaricia el agua con semblante serio. El ruido de las máquinas enmascara su discurso, hasta hacerlo casi inaudible.
Tres años después de detectarse la contaminación en el embalse, los fangos tóxicos permanecen en el lecho y el proyecto de extracción no se ha materializado, entre el escepticismo de los vecinos."

CRETAS: Autogestione nella Spagna republicana

"CRETAS, Autogestione nella Spagna republicana", és una de les novetats publicades que Edicioni la Baronata de Suïssa escrit per dos historiadors molt propers: Encarnita Riva i Renato Simoni, amb pròleg del professor Claudio Venza. Algú ha dit que el moviment anarquista no té qui en parli. És curiós que sigui precisament a la neutral Suïssa on s'hagi despertat l'interès pel moviment anarquista i es publiquin assajos com els del matrimoni Encarnita i Renato. Amb un tema que precisament fou la seua memòria de llicenciatura en història contemporànea a la Universitat de Ginebra el 1977: "Cretas. La collectivisation d'un village aragonais pendant la guerre civile espagnole (1936-1937)", revisat i actualitzat trenta anys més tard amb l'objectiu de repensar l'experiència col.lectivista a través de l'exemple concret del poble català-aragonès de Queretes.

(Fotografia de portada l'anarquista Bernardo del Blau a l'esquerra amb un altre milicià queretenc reslitzada a Barcelona)

A FLIX: NOU PLA D'EMERGÈNCIA

Demà al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa i a les 12 del migdia s'ha convocat una important reunió de càrrecs municipals on es donarà a conèixer el Pla d'Emergència per episodis de contaminació a l'Ebre aigües avall de l'embassament de Flix. És a dir, un Pla d'emergència a tenir en compte durant els treballs de descontaminació i neteja dels residus de l'embassament. Han estat dos anys de reunions a la seu del departament de Bellaterra, dos anys d'esborranys i més esborranys amb la implicació decidida de l'ajuntament de Flix en la redacció d'un Pla d'emergència que s'incriu com un pla d'actuació del PROCICAT, Pla de Protecció Civil de Catalunya que té per objectiu fer front a les emergències generals que es puguin presentar o es preveu la creació de procediments o protocols d'actuació per fer front a emergències no cobertes per plans especials. L'abast territorial és tot aquell que d'una manera o altra, rep aigües de l'Ebre, aigües avall de l'embassament de Flix: l'àmbit fluvial (embassament, llera, riberes, delta), les poblacions proveïdes a partir de les seues aigües i les zones que s'hi reguen. Demà tindrem l'ocasió de conèixer la implicació al respecte de Joan Boada, Secretari General del Departament, de Josep Ramon Mora, Director General de Protecció Civil, a partir de les informacions generals sobre les actuacions d'estracció desl residus així com l'anàlisi de risc del Pla d'emergències per part del responsables d'Acuamed i Getinsa. En quant a l'estructura del Pla i organització intervindran tècnics de Protecció Civil, del la Confederació Hidrogràfica i de la Direcció General de Salut Pública. Una important eina vers la solució final.

EL MEU ONZE DE SETEMBRE

Ahir, per la tarda i a Tortosa, varem assistir a l'acte institucional organitzat per la Delegació del Govern de la Generalitat. Enguany el lloc de l'acte fou nou, a la plaça dels Dolors, entre la Delegació i la magnífica biblioteca Marcel.lí Domingo. Hi hagué dos parlaments, un de caire més institucional a càrrec del Delegat del Govern en Lluís Salvadó i el segon amb una excel.lent síntesi entre el fet històric i patriòtic a càrrec d'Oriol Junqueras. En acabar la banda de música de la Lira Roquetense va oferir una audició, que també estava inclosa en els actes del centenari de l'entitat. De nit, ja a Flix vaig participar del sopar popular al reestrenat centre neuràlgic: plaça Església i avinguda Catalunya, un marc idoni per aquest tipus de trobades, amb més de tres-centes persones menjant fessols amb llonganissa. Aquest migdia, acte institucional a la plaça de l'Església, amb la lectura del manifest de l'Onze de setembre a càrrec del pregoner Andreu Carranza, amb les pubilles, grallers i geganters donant un sentit participatiu. Després i a la plaça Major assisteixo a l'acte paral.lel on s'ha donat a conèixer l'Ateneu Popular Independentista de Flix. Finalment anem a Corbera al dinar organitzat per la gent d'Esquerra a les Terres de l'Ebre, tinc l'ocasió de saludar entre d'altres als nous alcaldes d'Esquerra de Corbera i la Fatarella, Sebastià i Carme respectivament. Ha tancat l'acte el president regional d'Esquerra Gervasi Aspa, alcalde de Deltebre.

LA CLAU GAUDÍ EN COREÀ

És curiós que la primera traducció de "La Clau Gaudí" d'Andreu Carranza i Esteban Martín hagi estat al Coreà. Primera o segona traducció, segons com es miri, ja que fins ara es comptava a les versions en català i en castellà, essent un veriable èxit de vendes en les dues llengües. És una versió força curiosa, encara que obviéssim la cal.ligrafia coreana, a les antípodes de la nostrta llengua romànica. El disseny de la portada amb la façana de la Sagrada Família i el recorregut per les principals obres gaudinianes com un estel sobre Barcelona i una misteriosa frase en català referent al "Demostració de les distàncies que es necessiten com a.... Temple Expiatori de...". 502 pàgines que sens dubte serviran per acostar els dos mons separats pel paral.lel 38, tant prop com llunyanes com les respectives capitals: Seül i Pyongyang. Amb una llengua comuna parlada per més de 60 milions de persones que consta de set vocals fonamentals i vint-i-cinc consonants amb clares influències xineses. Andreu i Esteban: Enhorabona!!!

HAN PASSAT TRES ANYS I ....

Han passat tres anys de l'esclat de la notícia de la contaminació química de l'embassament de Flix i, com diu el poeta, amb tot i malgrat tot: "Tot està per fer i tot és possible":

"9 de setembre del 2004. Flix torna a ser notícia de portada. Aquest cop per l’estudi del CSIC referent a la qualitat dels rius catalans i més concretament per haver determinat la quantitat i tipus de residus acumulats a l’embassament de Flix. Els primers mitjans en fer-se resó mediàtic ha estat TV3 i La Vanguardia
Entre els residus que s’acumulen a la llera de l’Ebre hi trobem metalls pesats com el mercuri, organoclorats com el DDT i, en menor quantitat, fosforita. Aquest darrer material, que s’utilitza en la fabricació industrial de pinsos, és radiactiu. Tot i que bona part dels residus està submergida o enterrada, en alguns trams de riu són ben visibles. Tot i que l’acumulació de residus era coneguda, no hi havia constància de la toxicitat dels materials.
Aquest fet l’ha posat de relleu un estudi que han elaborat la Universitat Autònoma (UAB) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a petició del Departament de Medi Ambient.La Generalitat ha llançat una crida per evitar que s’estengui el pànic, ja que els residus no provenen de cap central atòmica. Consideren que els residus no són perillosos en l’estat en què es troben actualment. No obstant, podrien tenir un efecte “devastador” en cas que hi hagi una crescuda sobtada i puguin superar la presa de Flix. El Govern ja s’ha posat a treballar per buscar una solució i a més ha posat vigilància a la zona. De moment, s'ha aturat el flux de contaminació.
Un cop conegut l'abast de la situació, l'Ajuntament de Flix s'ha reunit amb caràcter d'urgència per avaluar els fets i reclamar una resposta ràpida a les administracions. Ja l'han obtinguda. Aquest mateix divendres, el Govern català ha anunciat que destinarà 100 milions d'euros a les mesures més urgents que calgui prendre per netejar el tram de riu afectat.'Bomba' de contaminación en el Ebro
La Vanguardia. 10 de septiembre de 2004. Sociedad. Págs.27, 28 y 29.Polémica en Cataluña por residuos tóxicos en el río Ebro
ABC. 11 de septiembre de 2004. Sociedad. Pág. 42.Entrevista a Joan Grimalt: "No esperábamos la presencia de residuos mineros radiactivos en Flix"
La Vanguardia. 12 de septiembre de 2004. Sociedad. Pág.47.El CSIC halló en el Ebro uranio que superaba los límites de radiactividad
El País. 12 de septiembre de 2004. Sociedad. Pág.35.La Generalitat conocía desde 1996 la alta contaminación de los lodos del Ebro
El País. 11 de septiembre de 2004. Sociedad. Pág. 28.Medio Ambiente limpiará Flix antes del 2008
El Periódico. 11 de septiembre de 2004. Cosas de la Vida. Págs.28-29.El informe sobre los vertidos del Ebro se ocultó 9 meses
El Mundo. 11 de septiembre de 2004. España. Pág.20.El Ebro tiene miles de toneladas de tóxicos
El País. 10 de septiembre de 2004. Sociedad. Pág. 30.Alertan de la existencia de más de 200.000 toneladas de residuos tóxicos en el Ebro
La Razón. 10 de septiembre de 2004. Sociedad/Medio Ambiente. Pág. 38."

ESTADA A NECKARWESTHEIM

Neckarwestheim (Baden-Württemberg) ha estat el punt de trobada d'alcaldes de municipis veïns de Centrals Nuclears d'arreu d'Europa, al que hem estat convidat alcaldes de l'AMAC. Organitzat per GMF i Neckarwestheim, han estat dos dies intensos, amb ponències de tota mena i debats al voltant de les centrals nuclears. Amb participació de representants de Direcció General d'Energia i transport de la Unió Europea, dels ministeris de Medi Ambient i Economia de l'estat federat de Baden-Württemberg, i un seguit d'alcaldes de pobles amb centrals nuclears, majoritariament alemanys, que ens han exposat la relació dels seus municipis amb les empreses i els diferents governs. Com era de preveure, tot i la diversitat de païssos participants, el programa de tancament de les 17 centrals nuclears previst a Alemanys fins el 2022 ha centrat els diferents debats. Com ha dit algú és un veritable debat emocional l'existent a Alemany sobre el fet nuclear. En aquest sentit ha estat important conèixer per part de l'alcalde d'Obrigheim la situació crítica del seu municipi després del tancament l'any 2005 de la seua Central Nuclear amb 36 anys de vida. Un debat sobre el futur de l'energia nuclear força contradictori a nivell europeu, mentre Alemanya i Austria han optant pel seu tancament, païssos com Finlàndia, França o Suïssa han optat per la construcció de grups nuclears de nova generació. Una discussió oberta a Alemanya, força diferent a l'existent a l'estat espanyol, és la dels residus nuclears, a Alemanya el govern federal imposà el 2001 la construcció de magatzems temporals a les mateixes central nuclears, renunciant al magatzem temporal centralitzat com es preten a l'estat espanyol, per ells el veritable debat és la construcció d'un magatzem profund seguint el model suec.

ANNA ROSSELLÓ I ELIAS

Fa uns dies vaig conèixer a la Universitat de Prada a Roger, un jove independentista, qui era em digué que la seua àvia era de Flix, que es deia Anna Roselló, que era filla del secretari de l'Ajuntament d'abans de la guerra. Més coneguda per les obres escrites amb el seu marit Josep Travesset, entre les que destaca de les 19 escrites: "O Catalao"...

        Varem iniciar una breu conversa i li vaig donar salutacions a la seua àvia. Avui he rebut, directament des de Sant Pere de Riudebiltlles, i de la senyora Anna Roselló, la seua biografia,  que he llegit pràcticament d'una tirada:

"Memòries d'una dona lluitadora. Vençuda sí, doblegada mai!!!".

"Vaig néixer a Flix el dia 3 de desembre del 1923, en el si d'una família benestant. Tradicionalistes. De dretes. Carlins per tradició i convicció..."

Una vida de pel.lícula, amb tots els ingredients, la de la nena més petita de la fotografia. Òrfena de mare als 5 anys i de pare als disset, que podem conèixer consultant la Wikipedia. D'una dona amb profundes conviccions indespendentistes. Coneguda per l'aventura americana, per recórrer a peu vint-i-cinc mil quilòmetres des del Brasil fins a Mèxic. Que, malgrat tot es declara vençuda, perquè no va poder evitar la mort dels seu pare, tot i ser de la Lliga, amb 70 anys a la presó de Pilats. Perquè no va poder privar que torturessin i condemnessin a 30 anys al seu germà en consell de Guerra. Perquè no va poder evitar que tanquessin al seu company... i ja als anys 70 per no poder impedir que empressonessin i torturessin la seua filla Carmen a la Via Laietana per les seues conviccions independentistes...

Doblegada mai!

"perquè vull veure la meua Pàtria, Catalunya, independent"...

TRES NOTÍCIES I UNA IMATGE

Després d'haver fet una setmana de vacances, lluny però prop en la distància i en la realitat, en posar-me a l'hemeroteca, més concretament al Huubs per saber les notícies de Flix, n'he trobat tres, amb tres noms propis: Cristina Narbona, Aurora Masip i Enric Pena, amb tres temàtiques diverses: La contaminació de l'embassament, el nomenament com a portaveu del govern i l'anellament d'ocells a Sebes.

1. Narbona assegura que el transvasament de l'Ebre convertia en una "bomba de rellotgeria" els residus del pantà de Flix
... de Medi Ambient, Cristina Narbona, ha destacat les tasques de descontaminació del pantà de Flix, a l'Ebre, com la feina més espectacular que fa el seu departament, que hi destina 100 milions d'euros. ...
2. El govern nomena Aurora Masip directora general de Comunicació de la Generalitat
... de Catalunya i ha treballat a TVE, COMRàdio i Ona Catalana, entre d'altres mitjans. Nascuda a Flix el 1971, va ser directora i responsable de la publicació Món Empresarial i professora ajudant del departament ...
3. La Reserva de Sebes espera anellar 10.000 ocells fins al desembre
... Durant tot el mes d'agost, l'anellador de l'ICO Enric Pena, nascut a Flix, ha estat capturant i anellant centenars d'ocells d'espècies passeriformes, «petits ocells que pesen entre 10 i 25 grams», a ...


De retorn a Flix i al coll de la Teixeta, abans del túnel i la cruïlla direcció Porrera, ens hem trobat amb una de les imatges que més ens pot impactar: un incendi al bosc. Aquest, segurament provocat per la maleïda i inconscient burilla encesa llançada des d'un cotxe. Per sort ha estat controlat ràpidament per tota mena de mitjans terrestres i aeris.