18 d’agost de 2017

FLIX, EMOTIU MINUT DE SILENCI


 
Emotiu minut de silenci davant de l'Ajuntament de Flix
#TotsSomBarcelona #TotsSomCambrils

Fotografies de Carme Cubells i Abel Artal

BARCELONA


16 d’agost de 2017

"SÍ", A LA FESTA DEL RIU 2017.

 

L'Assemblea Nacional Catalana, FLIX PER LA INDEPENDÈNCIA, ahir a un dels actes més tradicionals de la Festa Major de Flix, com és la la Festa del Riu, desplegà en finalitzar la festa una gran pancarta pel SÍ al referèndum, SÍ a la democràcia, SÍ a la dignitat, SÍ l'1-O.



L'ANC, FLIX PER LA INDEPENDÈNCIA, es presentà l'any 2012 durant la Festa del Riu de les Festes Majors.

11 d’agost de 2017

1982: RECORD DE LES FESTES MAJORS DE FLIX






Amb el record de les Festes Majors de Flix de l'any 1982, amb més de 2.500 visualitzacions a la xarxa You Tube.
MOLT BONES FESTES MAJORS 2017

7 d’agost de 2017

RETALLS I RECORD DEL PREGÓ DE MIRAVET



Retalls i record del Pregó de la Festa Major de Miravet del passat 4 d'agost :
 (...)
Com a historiador, m'agradaria fer-vos un breus apunts dels mons paral·lels que han viscut els pobles de Flix i Miravet. Tots dos amb fortaleses sarraïnes abans de la conquesta del comte Ramon Berenguer IV a mitjans del segle XII, tots dos amb destins diferents des d'aleshores, Flix  ofert a una família militar genovesa, el Volta, i Miravet  ofert a l'odre dels Templers, convertint-se amb els anys en el centre més important de la comanda templera i després de l'abolició de l'ordre, amb el setge del castell el 1308, reconvertint-se en propietat de l'odre de l'Hospital fins el segle XIX,  mentre que Flix, va passar de mans en mans de senyors feudals fins ser adquirit per la Ciutat de Barcelona a finals segle XIV amb l'objectiu de controlar el riu i el comerç de blat de l'Aragó.

Un llarg període, on les guerres que va patir Catalunya, totes dues poblacions amb els seus respectius castells, es convertiren en sentinelles de l'Ebre. Així, podríem parlar de la Guerra Civil Catalana del segle XV, el JOC DE TRONS A LA CATALANA, com l'ha definit la revista Sàpiens, amb dos castells claus per controlar el riu i el sud del Principat: Miravet i Flix. 

Després, al segle XVII, tenim la Guerra dels Segadors, i un altre cop els Castells de Flix i Miravet fent el paper del GUARDIANS DE LA NIT,  protegint el país davant les forces castellanes. Castells immortalitzats en gravats l'enginyer militar francès BEAULIEU, gravats originals que es troben al museu del Louvre. Castells que després de diversos setges, caurien com les fitxes del dominó el setembre de 1650 davant l'exèrcit del Marqués de Mortara,  significant el principi del final de la guerra de Separació de Catalunya.

Fortaleses  que després de ser ocupades  el 1705 durant la Guerra de Successió, tindrien sort diferent, la de Flix seria pràcticament derruïda i la de Miravet es mantindria sota el control pels interessos de l'ordre de l'Hospital.  D'aquí que ja al segle XIX i amb les guerres carlistes, a Flix es construí un nou castell-fort carlí amb tres troneres per controlar el riu, el pas de Barca i el nus de comunicacions vers les terres de Lleida, mentre que l'imponent castell de Miravet tornaria a ser clau durant el conflicte. Caiguda dels respectius castells davant les tropes liberals del general Martínez Campos el juny i juliol de 1875 que suposaria el final de la tercera guerra carlista a l'Ebre.

Finalment,  ja al segle XX, Miravet i Flix, tornaren a tenir un paper destacat durant la Batalla de l'Ebre, la batalla decisiva de la passada guerra del 36. De totes dues poblacions tenim dos imatges gravades en la memòria col·lectiva, la foto del pas del riu davant el poble vell i amb el castell de Miravet al fons de les tropes republicanes el 25 de juliol de 1938, foto que simbolitza el començament de la Batalla de l'Ebre, i l'altra imatge  és del 15 de novembre, final de la batalla,  amb la voladura del pont de ferro de Flix després d'haver-se replegat les restes derrotades de l'exèrcit republicà.  

Final de la gran batalla i final d'una guerra que no hauria d'haver existit mai. Amb la repressió, l'exili i la pèrdua de les llibertats, que en el cas de Miravet teniu com a símbol a Roc Llop i Convalia, mestre, poeta, anarquista i militant de la CNT, empresonat després dels Fets del sis d’octubre de 1934 , exiliat el 1939,  deportat durant cinc anys al camp d'extermini nazi de Gusen-Mauthausen, on fou dels pocs que va sobreviure.
   ( ... )
 
Descripció que podriem continuar amb el text de Carmel Biarnés i i Josep Cid de fa 35 anys, "i fem cap a la Plaça Major, veritable estrella de sis puntes: amb el carrer Major, Arenal, del Riu, carrer Fosc, Portal i carrer del Mig; en aquesta plaça es troba l'Hostal de Miravet i l'Ajuntament amb les rajoles de les principals riuades a la cantonada..."

Plaça Major com a punt de trobada de moments que han marcat les nostres vides, des de les trobades de la Plataforma de defensa de l'Ebre amb la lluita contra els transvasaments, passant per la trobada el 2004 dels dirigents polítics amb motiu de tancar la redacció de l'estatut anomenat des d'aleshores de Miravet, malauradament ribotejat al Madrid per gent com Alfonso Guerra i, després de ser aprovat en referèndum, pel Tribunal Constitucional el 2010, fins la constitució el 2012 de l'Assemblea "la Ribera d'Ebre per la Independència".

No voldria acabar sense parlar del present. Si hi ha un poble que ha mantingut les tradicions, de vegades obert a tocs de modernitat és Miravet.

Un exemple, la curiosa trobada el passat maig de la Sociedad Tolkien del Senyor dels Anells de Barcelona, denominada Smial de Lórien, portant  la "Terra Mitjana" al castell de Miravet, reconvertit en la Ciutadella de Mines Tirith, capital de Gondor, un regne dels  humans, la ciutat emmurallada que s'aixeca por damunt d'un gran pla.

Esmentar el vostre dinamisme amb les tradicions des de:

La Raval dels canterers

Del pas de barca

l'Arenal

El mirador de la Sanaqueta

El Festival Mirarock

El Premi de Pintura que porta el nom del recordat Josep Ma Saez.

La Cameta Coixa... cursa en record de la cabra amb tres potes, que es menjava a tots els xiquets i les xiquetes que s’acostaven a la seva fortalesa templera.

La Festa de la Cirera i Fira dels canterer.

La Festa Major d'estiu: Santo Domingo,  patró dels terrissers

La Festa Major de Tardor.

La Festa de Sant Antoni.

I els vostres miravetans més il·lustres:

Fills il·lustres com el carliste Josep Torner Pedrola  capitost  durant la primera carlinada al costat de Cabrera o  el calafat artesà Manuel Borrell Pedrola darrer calafat de l'Ebre (Sirga d'Or el 1898).

Roc Llop i Convalia, El mestre anarquista, exiliat i pres al camp d'extermini nazi de Gusen - Mauthausen

Maria Griñó, filla de Miravet, mare màrtir del dirigent carlí  Ramón Cabrera

Elvira Papasseit, filla de Miravet, mare del gran poeta Joan Salvat Papasseit.

Fins al músic i cantant Èric Vinaixa

O la jove actriu Alba Ribas, flamant protagonista de la pel·lícula ‘El cadàver d'Anna Fritz’, de la sèrie "Cites " o "El ministerio del tiempo".
( ... )


  (Fotografia de Josep Maria Sàez)

3 d’agost de 2017

PREGONER DE LES FESTES MAJORS DE MIRAVET

 Demà, 4 d'agost, he estat convidat a realitzar el pregó de les Festes Majors de Miravet, festes d'estiu dedicades a Sant Domingo, patró dels terrissers.