13 de juliol de 2017

HISTÒRIES A L'ESTACIÓ DE FLIX

"La Veu de Flix", núm. 428. Maig/Juny 2017, secció "Cantó la Cana".


Solidaritat Catalana, "el director de la Agencia de timos de Barcelona", el Noi del Sucre, Samitier, El FC Barcelona, L'Estatut, President Macià... 

L'arribada de la xarxa ferroviària amb els seus equipaments com les estacions de tren es convertiren arreu en un símbol de modernitat i progrés. L'estació de Flix, tot i ubicada lluny de la població i a les portes del complex fabril químic, no va ser menys.  Inaugurada el gener de l'any 1892 serà el  punt de trobada de grans esdeveniments esportius i polítics. Recordar que durant molts anys la connexió més ràpida entre Barcelona i Madrid era la ferroviària,  i el trajecte utilitzat passava per Reus - Móra la Nova - Flix - Casp.  Anys més tard vindria la connexió aèria amb  el Pont Aeri, així com l'alta velocitat,  fet que ha provocat gairebé el seu abandó per manca d'inversions  i sobretot d'interès polític.  

Així, sense caure en la nostàlgia dels temps passats, podríem recordar moments  en que l'estació de tren fou un punt de trobada d'esdeveniments assenyalats de la història del primer terç del segle XX. Moments, com l'expressió de joia de la població en saludar el diputats de la triomfant Solidaritat Catalana que provenien de Madrid el maig de 1906;  la rebuda espectacular a l’estació de tren del FC Barcelona amb ofrena floral al mític jugador  Samitier el juny de 1928 després d'haver guanyat la Copa del Rey;  o les dos mil persones i banda de música inclosa que reberen al president Macià després de lliurar l'estatut a Madrid, l'agost de 1931 o després d'haver estat aprovat el setembre de 1932.

1892. 14 de gener. El diari “lo Somatent” diu:

          La Cia de ferrocarrils directes ha solicitat ja autorizacíó per obrir al servei publich la secció compresa entre Mora la Nova i Fayón, y que compren Asco, Flix y Ribarroja, constant de 39 km.” (1)

            24 de gener. Inauguració via dels ferrocarrils M.Z.A. per Flix. El dia 27 del mateix mes s’obriria al públic. Inicialment ha haurà quatre trens de viatgers entre Móra la Nova i Faió. Dos d’ascendents i dos de descendents. El primer tenia previst la sortida de Faió a les 6 i 6 minuts, tenint l’arribada a Móra la Nova a un quart de vuit. 1 hora i 7 minuts per a recórrer els 39 kilòmetres de distància, parant tres vegades. 
1900. 8 d’octubre. Descarrilament entre Riba-roja i Flix a les cinc de la matinada del tren “expresso” que venia de Madrid. El tren va recórrer 500 metres fora de la via, per sort per la part contraria del riu. La via quedà destrossada. El viatgers telegrafiarien al ministre d’Obres Públiques. (2)
1906. 22 de maig. Mostres de joia a Flix davant el pas per l'estació dels membres de la Solidaritat Catalana que provenien de Madrid direcció Barcelona.

1908. 15 de febrer. Dos nens de Flix, de nou i tretze anys, detinguts per la Guardia Civil per apedregar el tren causant la trencadissa d’un vidre d’un cotxe de segons classe.(3)

1918. 25 de setembre. La revista Mundo Gráfico  ofereix aquesta fotografia realitzada a l'estació de Flix del famós "torero timador " Juan Ballesteros Zamorano i els guardia civils que l'acompanyaven. (4)                                

1920. 1 de setembre. Intent d'atemptat ferroviari entre Flix i Riba-roja d'Ebre (5) 
"Atentado que fracasa

Barcelona.- Entre las estaciones de Flix i Barroja (Tarragona), varios individuos trataban de levantar un trozo de la via del ferrocarriil de Madrid a Zaragoza y a Alicante.

Sorprendidos por dos empleados emprendieron la huida, dejando abandonadas numerosas herramientas con las que consumaban el atentado.

Las pequeñas averias que hasta entonces pudieron producir fueron reparadas fácilmente" 
1922. 10 de març. El dirigent anarco-sindicalista Salvador Seguí, més conegut com el Noi del Sucre, mort a trets a Barcelona. Dos dies abans era previst la seva assistència a un acte sindical a Flix.

        “En esto, el “Noi” me preguntó:

-   ¿Para cuando es el mitin de Flix?

-   Para mañana – le contesté.

-   ¿Saps el que he pensat? Me´n vaig a Barcelona i demà en el ràpid seré a Flix.

Traté de disuadirlo, como si tuviera el presentimiento de que iba a ocurrir una desgràcia (...) Nada ni nadie logró convencerle (...) La estación de Flix estaba inundada de gente. El pueblo entero habia acudido a recibir a Seguí. No llegó y cundió la desilución. Muchos se interrogaban: ¿Le habrá ocurrido algo? (...) El público asistió en masa aquella noche al acto anunciado (...) Dos días después, Seguí y su íntimo Comas “Peronas” caían asesinados en Barcelona.” (6)

1928. Juny: Rebuda espectacular a l’estació de tren del FC Barcelona de Samitier després d'haver guanyat la Copa del Rey a Santander contra la Real Societat per 3 a 1. (7)

  Desde que entró el rápido en tierra catalana no se han interrumpido las manifestaciones de entusiasmo tributadas a los jugadores del Barcelona FC. En Flix estaban los andenes de la estación repletos de público. Un grupo de señoritas obsequió a los vencedores con ramos de flores. También se hizo entrega a Samitier de un magnífico banderín de seda del FC Internacional de Flix. En Mora la Nueva una banda de música acogió la entrada del tren con una alegre marcha, y los jugadores fueron también vitoreados y obsequiados con flores y champaña."

1931.  24 d'agost.  Unes dos mil persones van a l'estació per saludar al president Macià que ve   de Madrid després de lliurar el projecte d'Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el passat 2 d'agost.  

"En Flix reuniéronse en la estación unas dos mil almas, entre las que se veian a muchas mujeres y niños, que han hecho al señor Macià un recibimiento apoteósico. El pueblo se ha colgado del vagón donde iba el Presidente y todo el mundo pretendía estrechar su mano. Algunos pequeñuelos han sido levantados hasta el nivel de la ventanilla, con el fin de que el Avi pudiese abrazarlos. Alguien pretendió que el señor Macià dirigiese la palabra al pueblo, pero no ha sido posible conseguir el silencio, ya que todo el mundo aplaudía y chillaba. Al arrancar el tren se ha percibido un grito unánime ´´Visca Catalunya`` ". (8)         

 1932.   Setembre. Acompanyats per una banda de música molts veïns reben a l’estació de ferrocarril al president Macià i els diputats catalans que tornaven de Madrid després de ser aprovat l’Estatut.

                                               Pere Muñoz Hernández - Associació LA CANA
                                               "La Veu de Flix", núm. 428. Maig/Juny 2017
1  "Lo Somatent.. Diari Regionalista  i d’avisos y noticias". N. 1649. 14 de gener del 1892.

2  "El Siglo Futuro (diario católico)", 9 d’ octubre 1900.

 3  "La Vanguardia". 15 febrer 1908. pag.4.

4   "Mundo Gráfico" 25-9-1918.

5   "Correo de la mañana", 1 de setembre de 1920

6     BUENACASA, Manuel. El movimiento obrero español. 1886-1926. História y crítica.10. Crónica General de España/Ediciones Júcar. Madrid, 1977. P.208-209. Manuel Buenacasa (1886-1964), fill de Caspe,  fou membre fundador de la CNT, essent el secretari del Comité Nacional.

7  "La Voz " (Madrid). 2/7/1928

"Hoja Oficial del Lunes". Diari Oficial Província de Barcelona, n 295, 24 agost 1931.



FOTOGRAFIES DE L'ESTACIÓ DE FLIX, Arxiu. J. Coll.  ANY 1919: http://www.cattrens.eu/index.php?option=com_content&view=category&id=720&Itemid=721


8 de juliol de 2017

LLISTA REPARACIÓ JURÍDICA DE VÍCTIMES DEL FRANQUISME



En aplicació de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de víctimes del franquisme, aprovada el 29 de juny pel Parlament de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya publica la relació de persones a les quals es va instruir un procediment judicial militar durant la Dictadura de Franco.

Ara la Llei 11/2017 l’encomana a fer pública una relació de persones a les quals es va instruir procediments judicials militars (consells de guerra, diligències prèvies i similars). La Llei també autoritza a actualitzar la llista si l’Arxiu Nacional té coneixement de l’existència de processos que no s’han inclòs en la relació inicial.

La llista presenta les víctimes ordenades alfabèticament: 66.590 són persones físiques i 15 són persones jurídiques

D’acord amb la Llei 11/2017 l'Arxiu Nacional publica la llista de processos i resolucions dictades pels tribunals militars que podem consultar a:


Pel que es refereix als consells de guerra amb fills de Flix encausats hi trobem des de la primera víctima de la repressió franquista, Ramon Alentorn Tarragó, executat el 8 d'agost de 1939 després d'un consell de guerra sumaríssim (causa 000262, ref. 50425), fins el consell de guerra de l'any 1974 contra Leonardo Farrero Rodes, sindicalista de CCOO, condemnat a un any de presó (causa 000042/IV73, ref. 100707). Trenta-cinc de diferència entre els dos consells de guerra que ens recorden la llarga nit de la dictadura franquista.

Annex: 

Entre els anys 1939 i 1943 trobem 57 veïns de Flix  processats en consells de Guerra: 49 seran reclosos temporals i 8 afusellats.
                                  
Ramon Alentorn Tarragó (8-8-1939), Josep Casas Porta (26-11-1942), Ramon Ferrús Costa (13-1-1942), Josep Nogales Cervelló (18-4-1940), Josep Nogales Ventura (13-5-1943), Asensi Prades Tendero (18-4-1940), Ramon Rosich Armora (26-11-1942) i Ramon Sabaté Català (23-12-1940).


 RECASENS LLORT, Josep. La Repressio Franquista a la Ribera d’Ebre. Cossetània. Valls. 2003. pp. 60-88.