20 de setembre de 2017

A FLIX, "VOTAREM".


La plaça de l'Església plena de gom a gom, el poble de Flix al costat de les nostres institucions, en defensa de la democràcia, en contra de la repressió de l'estat i al costat dels nostres representants detinguts. 



La quarta fotografia és de Norma Pujol.

18 de setembre de 2017

PASSEJANT PEL NUCLI ANTIC D'ASCÓ


Ahir pel matí i dins de les jornades del Patrimoni Històric vàrem participar a una magnífica i documentada visita guiada amb Sergi Fuertes, graduat en Història, pel casc antic d'Ascó, tot visitant els diferents espais patrimonials que s'han recuperat els darrers anys com el Pou de la neu, Cal Cavaller, Voltes i sitges, Ca Estisora, l'Església i la Farmàcia.

17 de setembre de 2017

PRESENTACIÓ DE LES JERC A FLIX


La plaça del 8 de març (de la dona treballadora), ha estat el lloc escollit per a la presentació de la secció local de les JERC a Flix.

14 de setembre de 2017

IX JORNADES DE PATRIMONI HISTÒRIC I X CURS CONEGUEM LA RIBERA D'EBRE


Divendres 15 de setembre, a les 7,30 hores, i a ca Don Ventura comencen les tradicionals Jornades de Patrimoni Històric organitzades per l'associació cultural La Cana. Enguany el centre d'interès de les jornades és "Flix al segle XVII: de la Guerra dels Segaddors a la Guerra de Successió", amb una magnífica exposició sobre "Flix, muralles i fortificacions".

Jornades que a les que tinc el goig de participar el proper divendres 22 amb la conferència "Flix, al segle XVII", primera de les xerrades que continuaran estudiosos com l'arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre, Joan Martínez (amb el complement d'una visita a les fortificacions de Tortosa, Avançades de Sant Joan, Fortí del Bonete i Castell de la Suda), el catedràtic de secundària Joan Hilari Muñoz , "La fortalesa de Flix en el context de la Guerra dels Segadors"i el president de la Cana i estudiós de la història local, Jaume Masip, "Flix, Muralles i fortificacions".

En l'apartat de Coneguem els nostres veïns, enguany tenim el pobles d'Ascó i de Tivissa amb xerrades previes i visites guiades pels respectius nuclis antics tenint com a cicerone a Sergi Fuertes i Joaquim Roset respectivament.

Paralel·lament dimarts 19 de setembre també comença el X Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, organitzat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, amb quatre interessants conferències, "La toponímia franquista a la Ribera d'Ebre" a càrrec de Jaume Aresté, "El camí de l'Ebre. Una oportunitat per al desenvolupament del territori" a càrrec de Mònica Sabaté, "El lloc de Flix a les Terres de l'Ebre" a càrrec de Xavier Vega i "Els ajuntament de la Ribera d'Ebre durant el primer franquisme" a càrrec de Jordi Cid.

I tot i coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni, el 7 d'octubre tindrem l'actuació del joves músics flixancos al Castell Nou i el diumenge 8 la dels Petits Cantaires de l'Orfeó de Flix a l'Esglèsia.

12 de setembre de 2017

IMATGES "DIADA DEL SÍ" DES DEL TRAM 411


Recull de sis fotografies des del tram 411, al bell mig del milió i mig de manifestants, més la primera que vaig realitzar pel matí al Passeig de Gràcia.

10 de setembre de 2017

DEMÀ, DIADA DEL SÍ, FAREM CAP A BARCELONA, AL TRAM 411.

Demà serem a Barcelona, a la manifestació de la DIADA DEL SÍ, amb la gent de la Ribera d'Ebre i de la Terra Alta, al tram 411.

6 de setembre de 2017

6 / 9 / 2017, UN DIA HISTÒRIC..


 Després de dotze hores de debat JxSí i la CUP aproven la llei amb C's, PSC i PP fora de l'hemicicle i CSQP fracturat.
El Butlletí Oficial del Parlament ha publicat la llei.
El Govern ha firmat la convocatòria de l'1-O.

1 de setembre de 2017

CIUTAT DE LLOPS



Falten 5 dies per començar el viatge que ens ha preparat Andreu Carranza, cinc dies per conèixer la CIUTAT DE LLOPS. Columna edicions a partir de proper 6 de setembre posarà  a la venda una de les novetats més esperades del guanyador del premi Josep Pla 2015, amb una frase més que intrigant: "El que pot amagar el riu no ho saben ni els mariners".

Sinopsi 

«El van trobar a la vora del riu. Aparegué nu, el cos tintat de fang negre i pudent, voltat de fantasmagòriques cendres que la brisa de l’alba aixecava entre arbres fumejants. Subjectava contra el ventre un corn: una gran cargola de mar d’un blanc immaculat. En posició fetal, acabat de néixer de les entranyes de la mare Terra. El pare Ebre llepava les vores socarrades, les arrels del canyar consumit pel foc i corria avall indiferent, entonant la cantarella de l’aigua». 

Ciutat de llops és un viatge inquietant per la Ribera en què el lector remuntarà les aigües a sobre d’un llagut amb l’oncle Passarius, l’Eban, l’Abiner, la Baikar, l’Ager i l’Aranko. Serà una ruta emocionant a la recerca de respostes, una travessia plena de misteris, de dubtes, de fets fantàstics, de velles llegendes, d’éssers mítics, d’històries de l’Ebre. 

Com als personatges, una boira aclaparadora ens submergirà en les profunditats de les històries del riu, perquè el que amaga el riu no ho saben ni els mariners".

L'ÈXIT ESTÀ ASSEGURAT
FELICITATS, ANDREU !!!

26 d’agost de 2017

BARCELONA #NoTincPor

#BARCELONA #CAMBRILS  #NoTincPor

18 d’agost de 2017

FLIX, EMOTIU MINUT DE SILENCI


 
Emotiu minut de silenci davant de l'Ajuntament de Flix
#TotsSomBarcelona #TotsSomCambrils

Fotografies de Carme Cubells i Abel Artal

BARCELONA


16 d’agost de 2017

"SÍ", A LA FESTA DEL RIU 2017.

 

L'Assemblea Nacional Catalana, FLIX PER LA INDEPENDÈNCIA, ahir a un dels actes més tradicionals de la Festa Major de Flix, com és la la Festa del Riu, desplegà en finalitzar la festa una gran pancarta pel SÍ al referèndum, SÍ a la democràcia, SÍ a la dignitat, SÍ l'1-O.



L'ANC, FLIX PER LA INDEPENDÈNCIA, es presentà l'any 2012 durant la Festa del Riu de les Festes Majors.

11 d’agost de 2017

1982: RECORD DE LES FESTES MAJORS DE FLIX






Amb el record de les Festes Majors de Flix de l'any 1982, amb més de 2.500 visualitzacions a la xarxa You Tube.
MOLT BONES FESTES MAJORS 2017

7 d’agost de 2017

RETALLS I RECORD DEL PREGÓ DE MIRAVET



Retalls i record del Pregó de la Festa Major de Miravet del passat 4 d'agost :
 (...)
Com a historiador, m'agradaria fer-vos un breus apunts dels mons paral·lels que han viscut els pobles de Flix i Miravet. Tots dos amb fortaleses sarraïnes abans de la conquesta del comte Ramon Berenguer IV a mitjans del segle XII, tots dos amb destins diferents des d'aleshores, Flix  ofert a una família militar genovesa, el Volta, i Miravet  ofert a l'odre dels Templers, convertint-se amb els anys en el centre més important de la comanda templera i després de l'abolició de l'ordre, amb el setge del castell el 1308, reconvertint-se en propietat de l'odre de l'Hospital fins el segle XIX,  mentre que Flix, va passar de mans en mans de senyors feudals fins ser adquirit per la Ciutat de Barcelona a finals segle XIV amb l'objectiu de controlar el riu i el comerç de blat de l'Aragó.

Un llarg període, on les guerres que va patir Catalunya, totes dues poblacions amb els seus respectius castells, es convertiren en sentinelles de l'Ebre. Així, podríem parlar de la Guerra Civil Catalana del segle XV, el JOC DE TRONS A LA CATALANA, com l'ha definit la revista Sàpiens, amb dos castells claus per controlar el riu i el sud del Principat: Miravet i Flix. 

Després, al segle XVII, tenim la Guerra dels Segadors, i un altre cop els Castells de Flix i Miravet fent el paper del GUARDIANS DE LA NIT,  protegint el país davant les forces castellanes. Castells immortalitzats en gravats l'enginyer militar francès BEAULIEU, gravats originals que es troben al museu del Louvre. Castells que després de diversos setges, caurien com les fitxes del dominó el setembre de 1650 davant l'exèrcit del Marqués de Mortara,  significant el principi del final de la guerra de Separació de Catalunya.

Fortaleses  que després de ser ocupades  el 1705 durant la Guerra de Successió, tindrien sort diferent, la de Flix seria pràcticament derruïda i la de Miravet es mantindria sota el control pels interessos de l'ordre de l'Hospital.  D'aquí que ja al segle XIX i amb les guerres carlistes, a Flix es construí un nou castell-fort carlí amb tres troneres per controlar el riu, el pas de Barca i el nus de comunicacions vers les terres de Lleida, mentre que l'imponent castell de Miravet tornaria a ser clau durant el conflicte. Caiguda dels respectius castells davant les tropes liberals del general Martínez Campos el juny i juliol de 1875 que suposaria el final de la tercera guerra carlista a l'Ebre.

Finalment,  ja al segle XX, Miravet i Flix, tornaren a tenir un paper destacat durant la Batalla de l'Ebre, la batalla decisiva de la passada guerra del 36. De totes dues poblacions tenim dos imatges gravades en la memòria col·lectiva, la foto del pas del riu davant el poble vell i amb el castell de Miravet al fons de les tropes republicanes el 25 de juliol de 1938, foto que simbolitza el començament de la Batalla de l'Ebre, i l'altra imatge  és del 15 de novembre, final de la batalla,  amb la voladura del pont de ferro de Flix després d'haver-se replegat les restes derrotades de l'exèrcit republicà.  

Final de la gran batalla i final d'una guerra que no hauria d'haver existit mai. Amb la repressió, l'exili i la pèrdua de les llibertats, que en el cas de Miravet teniu com a símbol a Roc Llop i Convalia, mestre, poeta, anarquista i militant de la CNT, empresonat després dels Fets del sis d’octubre de 1934 , exiliat el 1939,  deportat durant cinc anys al camp d'extermini nazi de Gusen-Mauthausen, on fou dels pocs que va sobreviure.
   ( ... )
 
Descripció que podriem continuar amb el text de Carmel Biarnés i i Josep Cid de fa 35 anys, "i fem cap a la Plaça Major, veritable estrella de sis puntes: amb el carrer Major, Arenal, del Riu, carrer Fosc, Portal i carrer del Mig; en aquesta plaça es troba l'Hostal de Miravet i l'Ajuntament amb les rajoles de les principals riuades a la cantonada..."

Plaça Major com a punt de trobada de moments que han marcat les nostres vides, des de les trobades de la Plataforma de defensa de l'Ebre amb la lluita contra els transvasaments, passant per la trobada el 2004 dels dirigents polítics amb motiu de tancar la redacció de l'estatut anomenat des d'aleshores de Miravet, malauradament ribotejat al Madrid per gent com Alfonso Guerra i, després de ser aprovat en referèndum, pel Tribunal Constitucional el 2010, fins la constitució el 2012 de l'Assemblea "la Ribera d'Ebre per la Independència".

No voldria acabar sense parlar del present. Si hi ha un poble que ha mantingut les tradicions, de vegades obert a tocs de modernitat és Miravet.

Un exemple, la curiosa trobada el passat maig de la Sociedad Tolkien del Senyor dels Anells de Barcelona, denominada Smial de Lórien, portant  la "Terra Mitjana" al castell de Miravet, reconvertit en la Ciutadella de Mines Tirith, capital de Gondor, un regne dels  humans, la ciutat emmurallada que s'aixeca por damunt d'un gran pla.

Esmentar el vostre dinamisme amb les tradicions des de:

La Raval dels canterers

Del pas de barca

l'Arenal

El mirador de la Sanaqueta

El Festival Mirarock

El Premi de Pintura que porta el nom del recordat Josep Ma Saez.

La Cameta Coixa... cursa en record de la cabra amb tres potes, que es menjava a tots els xiquets i les xiquetes que s’acostaven a la seva fortalesa templera.

La Festa de la Cirera i Fira dels canterer.

La Festa Major d'estiu: Santo Domingo,  patró dels terrissers

La Festa Major de Tardor.

La Festa de Sant Antoni.

I els vostres miravetans més il·lustres:

Fills il·lustres com el carliste Josep Torner Pedrola  capitost  durant la primera carlinada al costat de Cabrera o  el calafat artesà Manuel Borrell Pedrola darrer calafat de l'Ebre (Sirga d'Or el 1898).

Roc Llop i Convalia, El mestre anarquista, exiliat i pres al camp d'extermini nazi de Gusen - Mauthausen

Maria Griñó, filla de Miravet, mare màrtir del dirigent carlí  Ramón Cabrera

Elvira Papasseit, filla de Miravet, mare del gran poeta Joan Salvat Papasseit.

Fins al músic i cantant Èric Vinaixa

O la jove actriu Alba Ribas, flamant protagonista de la pel·lícula ‘El cadàver d'Anna Fritz’, de la sèrie "Cites " o "El ministerio del tiempo".
( ... )


  (Fotografia de Josep Maria Sàez)

3 d’agost de 2017

PREGONER DE LES FESTES MAJORS DE MIRAVET

 Demà, 4 d'agost, he estat convidat a realitzar el pregó de les Festes Majors de Miravet, festes d'estiu dedicades a Sant Domingo, patró dels terrissers.

27 de juliol de 2017

CRONOLOGIA FLIXANCA DE L'ANY 1992


25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquests dies estem recordant un esdeveniment que va assenyalar un abans i un després en la història de la ciutat de Barcelona, i per extensió de Catalunya i el món Olímpic.
25 anys que tampoc podem passar per alt per al poble de Flix, amb una data que també ha marcat un abans i un després, el 9 de juliol, amb la presentació de suspensió de pagaments del grup ERCROS.
Amb tot, també hauríem de recordar els nous equipaments, infraestructures i serveis que des de fa 25 anys gaudim a Flix. Serveis com les 24 hores de funcionament del CAP (Centre d'Assistència Primària), equipaments com la nova ampliació de l'IES al carrer Salvador Espriu, inaugurat pel conseller d'Ensenyament, Josep Laporte, o infraestructures com la circumval·lació viària inaugurada pel ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell.
Un any especial per a qui escriu aquest blog ja que vaig accedir el curs 1992-93 a la direcció de l'IES (Institut d'Ensenyament Secundari) de Flix, per a la gent del grup de teatre FLEXUS, per a l'historiador Josep Sànchez Cervelló, pregoner de la Festa Major, i per l'escriptor Andreu Carranza, premi de narrativa Ribera d'Ebre amb el recordat "Desert de l'oblit".
            Gener. El Centre d’Assistència Primària (CAP) comença a funcionar les 24 hores.
            23 de gener. Espectacular nevada d’uns 15 cm. de neu.
          30 de maig. Forta tempesta de pluja, en 25 minuts es registren 53 litres per minut. Entre d’altres s’inundaria l’església parroquial.
            9 de juliol. Presentació de suspensió de pagaments del grup Ercros S.A.
           17 de juliol. Actuació de Lluís Llach a la pista de la Unió Social..
           25 de juliol - 9 d'agost. Jocs Olímpics de Barcelona.
          14 d’agost. Josep Sánchez Cervelló llegeix el Pregó de la Festa Major. Es doctor en Història Contemporània i professor de la URV. Resideix a Tarragona.
             27 d’agost. Vinebre: La novel·la “El desert de l’oblit” d’Andreu Carranza, premi de narrativa Ribera d’Ebre.
            ERCROS ven a KEMIRA SA les fabricacions i negoci comercial del clorur fèrric, policlorur d'alumini i sulfat d'alumini.
            15 d’octubre. El conseller d’Ensenyament, Josep Laporte, inaugura les obres d’ampliació de l’IES Flix.                           
         17 d’octubre. El ministre d’Obres Públiques, Josep Borrell, inaugura les obres de la circumval·lació de Flix. 125 milions de pessetes de pressupost.                      
             Novembre. Amb 40 integrants neix el grup de teatre “Flexus” .
             3 de novembre. El “Pi de Montbrió” és declarat arbre monumental.