31 de gener del 2014
27 de gener del 2014
ASCUMA: "ANY DESIDERI LOMBARTE"
Actualment l’ASCUMA té prop de 400 associats de tots els pobles de la comarca natural.
Enguany per l'Associació Cultural, per la comarca del Matarranya, per la Franja i per la cultura catalana serà un any molt especial i la seua darrera entrada n'és una primera mostra: L' ANY DESIDERI LOMBARTE amb motiu del 25è aniversari de la mort del gran escriptor de Pena-roja de Tastavins.
24 de gener del 2014
EL MASSÍS DEL PORT
Professor de català, fotògraf i escriptor de llibres de viatges, d'endevinalles, de poesia, de narrativa curta... amb aquesta acurada publicació editada per Cossetània edicions ens ofereix la "bellesa insòlita" d'un indret geogràfic fruit d'anys d'observació i coneixença. La combinació del recull de fotografies del Port acompanyades d'un text que voreja la poesia és la clau per donar l'adjectiu de "magnífic" aquest llibre: "Avui des de la tossa de Reina la vall de l'Ebre pertany al regne impenetrable dels núvols", "la mirada de l'abellera groga", "Arnes, a la Terra Alta, sota la influència exòtica de muntanyes emblemàtiques", "L'Estrets, les moles del Don, imponents i l'habilitat envejables de jovens escaladors", "Quan el cel plora desconsoladament, el salt del Racó del Moro rebenta i inunda Lloret", "Sota l'escalfor de les hores crepusculars, escolto els udols sotjadors i poderosos del duc"...
Tancà l'acte la projecció d'un audiovisual de l'obra realitzat per Policarpo Hernàndez i les paraules de l'autor Vicent Pellicer qui ens animà a un breu col.loqui entre els assistents, la majoria, per cert bons caminadors-coneixedors del Port.
20 de gener del 2014
1904, L'ANY MÉS REPUBLICÀ ( 2 )
Amb la significativa data de l'1 de maig trobem una curiosa menció de la fundació del centre republicà flixanco al reconegut setmanari satíric, republicà i anticlerical “La campana de Gracia”:
2 de juliol.
El
Porvenir ("Periodico republicano de avisos y noticias,
defensor de los intereses generales del distrito") informa que José Mestres Díez de Flix és un dels cinc components de la junta territorial republicana del districte de
Gandesa.
8 de juliol. Activitats Ateneu de Flix, segons el "Diario de Tortosa", del partit liberal dinàstic.
"Hace
varias semanas que el Ateneo de Flix celebra los dias festivos, ya con veladas
literarias, ya con funciones dramàticas, para recreo, educación é instrucción
local, mereciendo pláceres dicho Ateneo por los fines altamente benéficos. Para
la festividad de San Jaime, se pondrá en escena "Serrallonga", no
perdonando sacrificio alguno para que la velada resulte del todo buena y
animada..."
El 28 d’agost el diari La Justícia informava que per haver quedat petit el local republicà s’havia traslladat la seua seu al carrer Major:
“Nuestros
correligionarios de Flix nos participan que por ser insuficiente el local donde
estaba instalado, à causa del crecido número de socios que ha ingresado en el
mismo, ha sido trasladado á la calle Mayor de aquella localidad el Centro
Republicano, del que es digno presidente honorario nuestro distinguido amigo y
querido director don Julián Nougués, diputado à Cortes por esta
circunscripción.”
I finalment el 7 d’octubre el setmanari republicà madrileny “Los Dominicales del libre
Pensamiento (organo de la federación Internacional de Librepensadores)”,
oferiria una llista de noms amb la recaptació feta pel "centre republicà" de Flix per a
les despeses de representació del seu delegat Cristóbal Litrán. Així, entre
d’altres, podem trobar noms que tindran un protagonisme local durant força anys, com
per exemple Josep Mestres Diez (1867-1945), alcalde, jutge de pau en diferents etapes
i un dels casos més significatius de republicans represaliats pel franquisme a
finals de la Guerra Civil, Manuel Gasset Llecha, sastre i regidor de l’ajuntament
d’aleshores, Alfons Guiu Corbella, primer president de “la Unió Social”,
Domingo Pena Guillén, un dels dirigents de la vaga del 1919 i fundador de la “Unió
Obrera” o Ramon Alabart Sabaté, director de la banda de música “la Lira”:
 |
| Ramon Alabart assegut envoltat de músics |
Retall d'una fotografia de la banda "La Lira" (1912) de la Veu de Flix, cedida per la família Estela-Carreras.
17 de gener del 2014
1904, L'ANY MÉS REPUBLICÀ ( I )
La història del republicanisme a Flix és un tema digne d’estudi, en
entrades anteriors recordava per exemple l’assassinat del primer dirigent republicà flixanco, president del “Club Republicà Federal”, Benito Blanch, abatut a trets a finals d’estiu de l’any 1869,
o com la primera vaga que es realitzà a la Fàbrica el gener del 1900 fou promoguda pel republicanisme federal.
El fet que els republicans tinguessin presència al Flix seria motiu de la
visita al nostre poble de l’històric dirigent republicà Francesc Pi i Margall l’any 1901, concretament
el 21 de maig.
Però no
fou fins l’any 1904 que és pot començar a parlar d’un republicanisme de masses
al nostre poble. El diari republicà de Tarragona “la Justícia” és el testimoni
documental d’aquest realitat republicana i federal del nostre poble.
Així el 19 de gener, fa tot just 110, s’inaugurà el “Centre Fraternitat Republicana”. Aquell vespre es faria un míting
al que hi acudirien més de quatre-centes persones L’orador principal fou el
diputat reusenc Julià Nougués, membre del Centre Federal de Reus del Partido
Republicano Democràtico Federal. El dirigent republicà local era Mateu Suñé
Pujol. (1)
“Han
marchado á Flix el señor
Nougués acompañado del Presidente de este Comité don Antonio Borja Oves, don
José Aguiló y don Federico Llorens en donde han de inaugurar esta noche el
Centro Republicano del cual es digno presidente mi querido amigo don Mateo y
Pujol, a cuyo acto a cuyo acto estará
también el jefe de los Republicanos del jefe de los Republicanos del distrito
de Gandesa, don Rafael Serrano.
Conste pués mi felicitación a los valientes
republicanos de Flix y al veterano y amigo del alma don José Mª Suñe que con
este acto ha sabido labar la mancha que un dia dejara sobre tan honrado pueblo
un cura de infausta memoria.”
El diari “La
Justícia”, aquesta vegada a primera plana, el diumenge 24 de gener, donava més
información de l’entusiame republicà flixanco:
Más
de cuatrocientas personas asistieron al mitin, demostrando todos ellos un gran
entusiasmo y de ser dignos ciudadanos republicanos por el orden que supieron
conservar durante toda la noche.
Existe, pues, desde ahora en el pueblo
de Flix, antes foco del carlismo (cal recordar
que a les eleccions legislatives realitzades l’any 1903 els carlins havien aconseguit el
83,5 per cent del vots), su partido
republicano organizado, por cuenta de un Centro que será el baluarte más fuerte
que tendrá dicho pueblo para la conservación y defensa de lasd ideas
democráticas y republicanas” (2).També “La Justicia”
esmentaria que el seu director i alhora diputat a Corts Julià Nougués i Sobirà
havia estat anomenat President d’Honor del “Centro Fraternidad Republicana de
Flix”.
El primers resultats d'aquest republicanisme seria la constitució de la “Cooperativa Obrera Republicana”, cooperativa
de consum amb 45 socis.
(1)La Justicia. 23 de gener 1904
(2)La Justícia, 24 de gener 1904.
14 de gener del 2014
LA FOTO DEL DIA: EL CONSELL DIRECTIU DE L'AMI A FLIX
Sense cap mena de dubtes, la fotografia dels alcaldes i regidors del Consell Directiu de l'AMI (Associació de Municipis per la Independència) davant l'ajuntament de Flix parla per si sola, és la notícia del dia, i més havent-se realitzat dos dies abans d'un dels acords i per tant presa de posicions més importants del Parlament de Catalunya d'aquest any històric.
De les repercussions al mitjans de comunicació em quedo amb la de l'alcalde Marc Mur:
"El socialista Marc Mur, secretari de l’AMI i alcalde de Flix, assegura que està convençut que s’assoliran els dos terços necessaris per aprovar la proposició i que aquests dos terços passen perquè diputats socialistes votin a favor."
Per a més informació: https://www.facebook.com/#!/municipisindependencia
10 de gener del 2014
A FLIX TAMBÉ: "SIGNA UN VOT PER LA INDEPENDÈNCIA"
6 de gener del 2014
"MAZASIS PRINCAS“, EL PETIT PRÍNCEP LITUÀ.
„Mažasis princas“, el Petit Príncep lituà.
D’ Antuano de Sent Egziuperi (Antoine de Saint
Exupéry)
Segons la wikipèdia, el lituà és una llengua
bàltica parlada per un 4 milions de persones,
llengua oficial de la Unió
Europea des de l’ingrés de Lituània el 2004.
Com moltes llengües indoeuropees,
el lituà empra un alfabet llatí modificat que consta de 32 lletres, amb 12
vocals diferents. La primera gramàtica prescriptiva de lituà fou escrita en
llatí por Daniel Klein i fou publicada a Kaliningrad l'any 1653.
El samoguitià té una varietat oriental, septentrional i meridional; l'aukštaitià presenta un grup occidental (suvalkiečiai), meridional (dzūkai) i oriental. Òbviament cada subdialecte es divideix després en varietats més petites - els parlars (šnektos). El lituà estàndard es fonamenta essencialment sobre els dialectes aukštaitians occidentals.
Si be aquesta edició és de l’any 2009 la
primera traducció al lituà del Petit Príncep és del 2005.
1 de gener del 2014
EFEMÈRIDES FLIXANQUES 2014.
 |
| Gefäll i Haas asseguts a l'esquerra amb altres tècnics |
1914. Fa 100 anys, 1 d’agost. Inici Primera Guerra
Mundial. Com a conseqüència del conflicte bèl·lic ingressaren a la colònia alemanya
de Flix tècnics procedents de la companyia elèctica "la Canadenca" com els enginyers W. Gefäll i W. Born, fugitius de França com F. Haas i G. Schlee, i
el pilot naval de la marina mercant anglesa E. Zenke.
Entre els exiliats alemanys i austríacs que
vingueren a la colònia “internacional” de Flix trobem al reconegut malacòleg Fritz Haas (1886-1969). Conegut entre
els flixancos amb el nom de “matacucs”.
Fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Malacologia. Entre granotes,
gripaus, dragons, sargantanes i serps catalogats per F. Haas es
comptabilitzen 490 exemplars de 17 espècies diferents. El 1938, exiliat de
l’Alemanya nazi per la seva condició de jueu, esdevingué conservador del Museu
d’Història Natural de Xicago.
1939. Fa
75 anys, 1 de gener. El front
bèl·lic s’allunya definitivament de Flix, les tropes franquistes ocupen la
Palma d’Ebre, La Bisbal de Falset, Cabacés, la Torre de l’Espanyol i Vinebre.
1 d’abril. Final de la
Guerra Civil. Flix a finals d’any censà
3.306 habitants, així com a conseqüència de la Guerra Civil havia perdut 1.040
habitants, gairebé una quarta part de la població.
Es calcula que foren 47 els
veïns de Flix morts al front de guerra. Entre la població civil a causa
d’accidents derivats de la guerra i per explosió de bombes abandonades moriran 11. A part s’hauran d’esmentar
el morts violentament.
El consistori local amb
motiu del 25è any de la “Victoria”
publicà una relació “de los caidos
durante la Cruzada de Liberación. Por Dios y por España”, recordant únicament
a 14 fills de Flix morts al front i a 23 més morts en la reraguarda.
.jpg)
Les dades de la repressió
franquista de veïns de Flix es quantifiquen en 57 persones procesades: 49 seran
reclosos temporals i 8 afusellats. A més cal recordar els exiliats, al juliol 20 flixancos es trobaven interns al
camp de refugiats francès de Bram. També cal no oblidar que entre el 1941 i el
1943 moriren 6 dels 10 exiliats de Flix al camp de concentració nazi de Gusen
(lloc on anaven a parar els malalts i invàlids de Mauthausen)
1964. Fa 50 anys, 15 de març. La revista
satírica “La Codorniz” a través de la
ploma de Evaristo Acevedo es posa
amb tota la ironia amb els "Jocs Florals" de Flix (concurs de poesia) organitzats
per l’ajuntament, on es donà un premi extraordinari a un poema que elogiava
desmesuradament a l’alcalde Francisco
Sanjuan, obra de JMT.
“Gallardo, noble, valiente / fiel esclavo del deber ,/ con tu excelente
temple / todo lo has de poder./ Has convertido ese pueblo,/ que te dimos
ruinoso,/ en un precioso vergel / de un ambiente delicioso./ Tus ojos se
empequeñecen / en tu franco carcajada / Es la simpatía pura / que lleva escrito
tu cara…/ Que podamos gritar muy fuerte:/ !Viva el alcalde de Flix¡/ !Viva Francisco Sanjuán¡".
1989. Fa 25 anys, 16 d’abril.
Proclamació de Flix com a “Ciutat Pubilla
de la Sardana”. Aurea Navarro es proclamada Pubilla Universal
1989. El President de la Diputació Joan
Maria Pujals fa la Lliçó Magistral, El President de l’obra del Ballet
Popular, Joan Vidal i Gayolà,
llegeix el missatge al món sardanístic realitzat pel Director General de la
Unesco, Federico Mayor Zaragoza. La lletra de la sardana
Flix Ciutat Pubilla és de Ramon Sabaté
i la música es del mestre Joan B. Sabaté.
El monument commemoratiu és obra de
l’escultor local Germà March.
2004. Fa 10 anys, 9 de setembre:
Al TN vespre de TV3 es va fer públic l’estudi del Centre Superior d’Investigacions Científiques
sobre la contaminació acumulada al pantà de Flix: L’endemà fou "La Vanguardia" el
mitjà en oferir més informació, tres pàgines amb el títol: “Bomba de contaminación en el Ebro”.
El País. 11 de septiembre de 2004. Sociedad.
Pág. 28.
El Periódico. 11 de septiembre de 2004. Cosas
de la Vida. Págs.28-29.
La Razón. 11 de septiembre de 2004. Sociedad.
Págs.54-56.
El Mundo. 11 de septiembre de 2004. España.
Pág.20.
El Periódico. 10 de septiembre de 2004. Sociedad/Cosas
de la vida/Medio Ambiente. Pág.33.
El País. 10 de septiembre de 2004. Sociedad.
Pág. 30.
La Razón. 10 de septiembre de 2004.
Sociedad/Medio Ambiente. Pág. 38
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
El proper 19 d'abril, a Ca Don Ventura i a les 19,30, Josep Albiac , director de l'Escola de Flix, presentarà el llibre de la Cana... -
Caramelles al parc de la Bassa de les Clotxes. Enguany amb la novetat de l'estrena d'una caramella d' Andreu Carranza : ... -
Magdalena, dreta a l’esquerra, amb alguns amics i amigues de Flix, com les germanes Carmeta i Feliciana Guiu. La batalla de la memò... -
"Un segell oficial que encapçala no poques escriptures notarials de Catalunya porta estampada la inscripció: Napoleon I, Emperador ... -
Fotografies realitzades amb el mòbil divendres 15 de març a la cartoixa d'Escaladei -
El Diari de Tarragona ha tancat avui el monogràfic " los 100 Consejos de guerra del franquismo " amb el capítol X dedicat a l... -
L'1 de març del 1919, fa tot just 90 anys, en ple conflicte laboral a l'Electro-química, a Flix es publicà una revista quinzenal de... -
El 12 de maig de l'any 1937, avui fa 84 anys, l'ajuntament de Flix acordà en sessió municipal la primera emissió de paper moneda l... -
Aquest matí he anat al tanatori de les Corts de Barcelona a dir l'últim adeu al senyor Ramon Escriche , mort el passat 11 de maig a l... -
La web de la Cana ens ofereix una excel·lent entrada realitzada per Helena Blanch Pérez amb l'escrit " Teresa Gil de Vidaure,...