1 de febrer del 2013

EL SANEJAMENT DE L'EBRE (2)



Estat de l'embassament,  31 de gener de 2013


Davant d’aquesta situació cal preguntar-se sobre la llarga durada de tot el procés, evidentment molt complex, i de les raons i conseqüències d‘aquesta nova aturada.

Pel que fa al retard cal distingir dues etapes. La primera el temps que van necessitar la Comissió Tècnica i la de Seguiment per proposar i acordar la solució finalment triada i realitzar els concursos d’adjudicació dels treballs (2.004-2.008).

Un cop l’obra s'adjudicà el 2008 a FCC, es comencen a fer els treballs preliminars, que ja podríem dir que formen part de l'extracció mateixa. Hi ha hagut diferents ritmes de treball però les obres no s'han aturat des de llavors. Fins a data d'avui s'ha treballat força, executant-se una part important del pressupost. Només el mur de palplanxats costa 21 M€. Les plantes de tractament, 50 i l'abocador ronda els 30.

Part del retard s'explica per la supressió de les dos comissions per part de l'anterior Secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, qui va voler controlar des del ministeri tot el procés. Tots els malentesos al voltant del Pla de Restitució són, també en bona part, conseqüència directa del discurs del ministeri.

Pel que fa a l’actitud del Conseller aquest actua segurament per marcar distàncies envers el ministeri i/o per tapar la mala gestió que l'ACA en el pla de restitució. El prometedor Pla de Restitució no s'ha executat encara, principalment, perquè l'ACA no va posar a disposició d'AQUAMED els terrenys necessaris quan tocava.. 

Així, l'Estat inicià els tràmits d'adjudicació d'algunes de les obres del Pla de Restitució sense la garantia que tindria els terrenys necessaris per executar-los. Actualment hi ha un paquet d'obres de 2.8 M€ adjudicades per AQUAMED que no es poden executar per falta de terrenys. Les expropiacions pugen 100.000 €. El total d'expropiacions a fer per l'ACA no van més enllà de 300.000 €.

També hi ha la part política. El Pla de restitució es va idear com a compensació territorial que buscava atenuar les crítiques dels municipis que no estan al CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) per als quals no estava prevista cap obra de subministrament alternativa. Les obres del CAT sí eren inexcusables i es van pressupostar junt amb la resta de l'obra i ja estan executades. El Baix Ebre i Montsià a banda del Camp de Tarragona tenen garantia de subministrament en cas d'accident. A la resta, el Pla d'emergència (no confondre amb el de restitució!) parlava de camions cisterna. Des del ministeri es va arribar a assegurar un Pla de Restitució per no parlar de camions cisterna. Ara molts alcaldes reclamen, lícitament, que es compleixi el que se'ls va prometre. Amb l'afegit que moltes de les obres del Pla de Restitució solucionen problemes d'abastament que no tenen res a veure amb captacions directes del riu, com per exemple les obres de la capital del Priorat.

I finalment cal considerar les conseqüències d’un retard en la finalització de les obres.  L'obra es financía amb fons europeus en un 70%. O es justifiquen 117 M€ a finals de 2.013 o aquest ajut es podria perdre. La data màxima per acabar (no només l'extracció sinó el segellat de l'abocador, l'escullera final, en resum totes les obres) és el 2015. 

Si tothom està d'acord en que ha de primar la seguretat un ajornament ara implicaria haver de córrer més endavant per complir els terminis. Tots sabem que les presses són males companyies per actuar amb seguretat. Començar és segur perquè ho diu la CHE, el ministeri, el món científic, i els plans d'emergència aprovats per la Generalitat. El tema es va tractar en la darrera reunió de la comissió de protecció civil a Barcelona i no hi ha cap dubte sobre la garantia d'aigua potable a tots els municipis.

El risc d'accident a Flix és mínim (els llots estan ara confinats i supervigilats com mai havien estat abans) i hi ha total garantia d'abastament en tots els casos. La sensació és que si ara no es realitza l'extracció aquesta no es farà mai. Si es deixen perdre els fons europeus ni l'estat ni la Generalitat podran finançar una obra d'aquesta envergadura (165 M€  + 34 M€ del pla de restitució) en molts i molts anys.

La situació és doncs molt complexa i compromesa. Si l’any 2004 s’assegurava des dels poders fàctics a tots els mitjans que el 2012 estaria tot net i solucionat i estem com estem, és difícil especular sobre quan poden estar acabats els treballs, sobretot tenint en compte que sembla que s’ha trencat el consens existent.

(Segona part de l'escrit aparegut al blog "prova i error". Aquest apartat vaig comptar amb informacions facilitades per Francesc Barbero, regidor de pretecció civil i de promoció econòmica de l'Ajuntament de Flix).