Quins collons! La gent que parla la nova llengua "aragonesa oriental" també diu "quins collons !!". Com de ben segur ho dirien els meus avantpassats de Queretes o el gran Desideri Lombarte (1937 - 1989).
Natres
Que som, que si no som.
Que de la part d'aquí,
que de la d'allà.
Mos volen per amics?
Què mos volen donar?
Mos volen ajudar?
Com volen que parlem?
Que parlem com vullguem,
a n'ells los és igual.
I que no mos moguem,
que no mos cal pensar,
pensar ja pensen ells.
Lo d'escriure i llegir
més val deixar-ho estar.
Que no mos cal patir
que ja mos ho diran.
I si no diuen res
que anem tirant igual.
Que això que aquí parlem
si no ix d'aquí més val.
I si eixim, quan ixquem,
ja parlarem com cal.
Llegirem i escriurem
que mo n'ensenyaran.
I que els nostres drapets
que natres mo'ls llavem,
que no els cal ensenyar.
Vivim aquí on vivim,
parlem lo que parlem,
i que no hi ha remei,
relíquies del passat.
Que si no hi pensem massa
ho anirem oblidant...
La punxa d'en Jap, que ens regala Joan Antoni Poch a "El Punt Avui", tot un encert !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada