22 d’abril del 2010

"ELS PARLARS DE LA RIBERA D'EBRE" D'OLGA CUBELLS.


La Diputació de Tarragona dins la col.lecció Ramon Berenguer IV ha publicat en dos volums "Els Parlars de la Ribera d'Ebre", versió revisada del document, altrament dit tesis doctoral (Excel.lent Cum Laude per Unanimitat), que va presentar Olga Cubells Bartolomé (Palma d'Ebre) per obtindre el grau de doctora.

Segurament és l'estudi més important sobre dialectologia realitzat a les nostres terres. El primer volum es l'Estudi geolingüístic i el segon l'Atles lingüístic de la Ribera d'Ebre. Es prologat pel professor de la URV Pere Navarro qui ens recorda, entre d'altres, que el treball d'Olga Cubells supera una de les crítiques més greus que se li han fet a la dialectologia, la que fa referència a l'apartat de la sintaxi. Així ha localizat l'ús del pronom jo com a complement oblicu als municipis d'Ascó, Faió, Flix, la Palma i Vinebre -se'n riuen de jo_; l'ús de l'auxiliar preposicional deure de amb valor de probabilitat a Faió, Rasquera i Riba-roja -això deu de ser un mas-; l'us del futur amb valor d'imperatiu a tot arreu -pensaràs-hi, eh?.

Recorda que té 18 hores d'enregistrament a cada població, fet que li ha permés obtenir una bona quantitat d'etnotextos, alguns d'ells el trobem transcrits. Del poble de Flix tenim l'exemple del pagés Joan Llecha:

"No gàire no hai jugat, jo; alguna vegada a les boles, als patacons que díem en aquells temps i poc més ja, que jo, com aquell qui diu, no h'hai tingut... Los patacons eren com una fabricació cassera de cartes velles que ho feen a casa els pares mateix (...) En lo que ho féem, ere mñes aviat en les barallugues, que díem... "

També es interessant al recull, d'alguns aragonesismes a la Ribera d'Ebre: Onso (ós), totxo (bastó), curro (manco), galatxo (regall)... així com d'herència del mossàrab: aubergi/auberge (prèssec), fardatxo (llargandaix), melitxa/melatxa/meletxa (formiga petita)...

L'Atles lingüístic ens facilita 1067 mapes dels 14 municipis de la Ribera amb els nuclis de Faió, Darmós i la Serra d'Almos, amb el parlar propi de cada poble en relació al camp i els cultius, els vegetals, els animals doméstics, els oficis, la família o els jocs tracicionals. Amb mots realment curiosos com per exemple les difererets maneres de dir "guardiola" poble per poble: Grudiola (Rasquera), vidrigola, gidigola (Miravet), girigola (Benissanet), gurdiola, vidriola (Flix, Garcia i Tivissa), vedrigola (Riba-roja) i guardiola.

Enhorabona !!!

1 comentari:

Unknown ha dit...

Pere,

Moltes gràcies per aquest extens comentari del llibre!!
A veure si la Diputació aconsegueix trobar una data de presentació i puc convidar-vos-hi!