Avui fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu. Recordant la seua persona i la seua obra no puc estar de recordar la figura de la meua professora a l'institut de Tarragona, na Dolors Cabré, qui tot hi donar classes de literatura espanyola ens introduí a literatura catalana i especialment de Salvador Espriu, amic i company universitari durant la República, i que ens animà a conèixer la seua obra. Des de la novel.la "Laia" fins la poesia de "La pell de brau". Després de presentar-li el treball, la senyoreta Dolors Cabré em suggerí que li enviés un escrit a Salvador Espriu, al Passeig de Gràcia, 118, pral. 1a. Barcelona, cosa que vaig fer i, al poc vaig rebre resposta, missiva que guardo com un petit tresor. He escanejat una part del seu escrit, realitzat amb aquella cal.ligrafia minúscula i ordenada característica, i en concret la referència a la joventut: <crec i, sobretot, vull creure en la joventut actual. I l'estimo. Com es pot detestar els nostres propis fills? Només qui sigui pervers, boig o idiota. Les reaccions dels joves són sempre excessives, per generoses i exaltades, idealistes. Biològicament això és normalíssim... No hi ha res de més repel.lent que un jove "conservador" i "conformista">( 9 de juny de 1972). Poques setmanes després de la seua mort, l'ajuntament de Flix decidí posar el seu nom al carrer del jovent per excel.lència, essent l'adreça exclusiva de l'Institut de Secundària i de les Escoles de Primària.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Las Dominicales del Libre pensamiento va ser un setmanari lliurepensador imprès a Madrid entre el 1883 i 1909, fundat per periodistes r...
-
Fotografies realitzades amb el mòbil divendres 15 de març a la cartoixa d'Escaladei
-
"Un segell oficial que encapçala no poques escriptures notarials de Catalunya porta estampada la inscripció: Napoleon I, Emperador ...
-
Una nova versió hem afegit a la col·lecció del Petit Princep, El pitoche engrullón . Ha estat un regal molt curiós i especial de l'a...
-
Aquest matí he anat al tanatori de les Corts de Barcelona a dir l'últim adeu al senyor Ramon Escriche , mort el passat 11 de maig a l...
-
L'1 de març del 1919, fa tot just 90 anys, en ple conflicte laboral a l'Electro-química, a Flix es publicà una revista quinzenal de...
-
El passat 7 de desembre va morir a Barcelona un flixanco il·lustre, Joan Jesús Torres Masip , essent enterrat per voluntat pròpia al cem...
-
Avui a la Biblioteca Artur Bladé hem tingut una presentació poètica entranyable . Remei Franch ens ha introduit a l'obra &quo...
-
Els 125 anys d'història de la Fàbrica de Flix, de la SEQF a Ercros, són i seran durant anys una font d'investigació inesgotabl...
-
1-O, 3-O, 10-O, 27-O, 21-D, son unes dates que han passat a formar part de la nostra història, com el llaç groc o el 155. Aquests dies he...
2 comentaris:
Hi ha qui, pensant-se que fa gràcia, s'entesta en dir bestieses del tarannà personal d'un dels personatges catalans més rellevants del segle XX, i és per això que m'ha fet encara més il·lusió trobar un post com aquest teu on hi ha el testimonitage de la immensa talla humana de Salvador Espriu.
M'ha emocionat tota la història i el preciós -i merescudíssim- final.
Diu molt de la persona que dediqués part del seu temps a contestar missives d'estudiants que ni tan sols coneixia personalment. Vols dir que hi ha molta gent que ho faci això? El temps és tan important, que no es pot perdre en minúcies! ;-)
El record que comparteixes amb nosaltres és magnífic i impagable!
Gràcies per participar en l'homenatge!
Publica un comentari a l'entrada