L'ORGANISTA I EL MANXAIRE

Fa 59 anys, el 17 d’abril de 1960 la Direcció de la Fàbrica dóna un autobús urbà a la població, el seu preu fou de 400 mil PTA. En l’acte de benedicció realitzat a la plaça los Martires, avui plaça Església, el president de la Societat Electroquímica de Flix, Francisco Ripoll Fortunyo, sorprengué al nombrós auditori amb un discurs més que paternalista i en català, llengua prohibida en els discursos oficials de l'època, dient entre d’altres paraules,

“Tinc el desig de parlar el català com vosaltres ... Mireu l’Electroquímica de Flix, la Fàbrica i Flix han d’estar sempre compenetrats ... Entre Flix poble i Electroquímica hi ha d’haver la mateixa relació que entre l’organista i el manxaire... ¿Què faria l’orgue si no tingués manxaire? ¿Què faria, si un dia hi hagués una discussió, una separació, una desintegració entre el poble i l’Electroquímica de Flix?. Si el manxaire no manxava, l’orgue no tocaria i quedaria mut. ¿Penseu lo que això podria representar?... Si emmudís per una crisi econòmica forta que afectés a la indústria de l’Electroquímica de Flix, per una qüestió purament extrema per les necessitats i conveniència del poble. Si allò emmudís, ¿què seria de Flix? ¡Déu meu! ¿Què seria?...”[1]

La Fàbrica assolia en aquells moments el nombre més gran de treballadors, 1.508 (màxim històric), el seu director era Alexander Beerwald, conegut entre els treballadors amb el renom “el Tigre”. Una fàbrica que era coneguda entre d’altres per ser la primera productora estatal de l’insecticida DDT, un producte que anys després seria prohibit en ser cancerigen. Una fàbrica que enviava un grup de treballadors a la seu central de la Hoechts a Frankfurt. I mentrestant al poble orgullosos i fidels del regim franquista hi havia 172 militants afiliats a la Falange.

[1] Antorcha, 7 de maig de 1960, n.110.