7 de març del 2007

DOLORS CABRÉ I MONTSERRAT

Avui al diari he vist l'esquela de la meua professora de COU la senyora Dolors Cabré. Fa dotze anys, un 8 de maig, dia de la dona treballadora, ens va deixar amb 80 anys d'edat una de les intel.lectuals més importants que ha donat la Ribera d'Ebre. Membre d'honor del CERE. Tot i néixer a Vinyols i els Arcs, es considerà una riberenca, especialment de Riba-roja d'Ebre, vila natal de la seva mare Miquela. Altrament tingué uns lligams especials amb Tivissa, d'on el seu pare té el títol de mestre il.lustre "el mestre Cabrè". Riba-roja d'Ebre i Tivissa, així com d'altres pobles de la Ribera li deuen molt a la Sra Cabré, com activista cultural i ambaixadora d'aquests pobles davant de les administracions i governs del moment. Com a exemple recordar com salvà personalment l'ermita de Berrús de l'embassament de Riba-roja als anys 60. Del seu extens currículum destacar un que ho diu tot: ser membre de la "Real Academia de la Historia".
He de dir que per aquell jove de Flix que va anar a estudiar COU a Tarragona, tenir com a professora de "lengua española " a la sra Cabré fou un luxe: Primer per la seva bondat docent, amb un saber ser i fer molt singular. I en segon lloc perquè em posà en contacte per primer cop amb la llengua i literatura catalana (estic parlant de l'any1971). A més de fer-me estudiar autors castellans com Ruben Dario o Pio Baroja em feu estudiar amb profunditat la figura d'un desconegut als llibres de text i ensenyament de l'època, un advocat, amic personal i company d'estudis universitaris de la meva professora: Salvador Espriu