29 de juny de 2017

SARAI SARROCA, PREGONERA DE LA FESTA MAJOR DE FLIX 2017



És la notícia flixanca del dia, Sarai Sarroca i Cervelló serà la pregonera de la Festa Major de Flix 2017. Va nàixer a Flix l’11 de juny del 1982, filla de Paco Sarroca i Mercè Cervelló. Juntament amb el Marc, la seua parella, té dues filles, la Joana i la Valentina; viuen a Molins de Rei. Des de 2006 Sarai Sarroca treballa de meteoròloga a Betevé, la televisió pública de Barcelona.
Als 18 anys va deixar el poble per estudiar la Llicenciatura de Geografia i es va especialitzar en temes de Climatologia, de la mà de reconeguts especialistes com Xavier Martín Vide, Mari Carmen Moreno i Carmen Llassat. Després va estudiar un màster en Meteorologia Aplicada, a la Facultat de Física, amb professors com Bernat Codina o Jerónimo Lorente. Totes dos titulacions les va assolir a la Universitat de Barcelona.
Ha treballat a la Cadena SER Barcelona, amb Jordi Carbó; al canal 3/24, amb els professionals de la televisió pública de Catalunya; i al departament de Predicció i Vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), amb Santi Segalà al capdavant.
És membre de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM) i forma part de l’equip de “Vigilants” del SMC, és a dir, informa a l’entitat pública dels fenòmens atmosfèrics adversos que passen a Flix. Sarai Sarroca manifesta que "Tinc la sort de tenir una feina que m’apassiona i els processos atmosfèrics em fascinen. Però per tocar de peus a terra, res millor que la família i el poble".

ENHORABONA, SARAI !!!

(Informació de la web flix.cat)

27 de juny de 2017

"CORREGIMIENTO DE TORTOSA" (1716)

"Corregimiento de Tortosa" segons el mapa d'Oleguer Taverner, comte de Darnius

Oleguer Taverner i Ardena (1661–1727), comte de Darnius i coronel de cavalleria a les ordres de Felip V en la Guerra de Successió és un dels cartògrafs catalans més importants de les primeries del segle XVIII. El 1716 realitzà aquest interessant plànol del nou "Corregimiento de Tortosa", divisió administrativa que substituí les antigues vegueries. Una divisió pròpia del regne de Castella que s'imposà a Catalunya després del Decret de Nova Planta, amb la particularitat de conferir al "corregidor" el caràcter de governació militar.

Aquest mapa del 1716 va ser compartit al seu facebook per l'historiador Joan Hilari Muñoz amb tota mena de comentaris pels seus amics-seguidors, constatant el procés de formació del delta, amb la ciutat de Tortosa com a principal nus de comunicacions al sud de la demarcació, nus de comunicacions que es distribuïa Ebre amunt amb camins pels dos marges del riu, trobant un altre nus a Mora d'Ebre,  entre l'actual Terra Alta (Camposines i Corbera) i el "corregimiento" de Tarragona, i més amunt al poble de Flix on l'Ebre fa de frontera, el "corregimiento" de Tortosa, a la dreta del riu, amb el de Lleida i el de Tarragona al marge esquerre.

21 de juny de 2017

JORNADA SOBRE LA DESCONTAMINACIÓ DE SÒLS I LLOTS CONTAMINATS DE FLIX.



El passat diumenge, 18 de juny, i a la Sala polivalent de La Unió Social vàrem assistir a la JORNADA INFORMATIVA SOBRE LA DESCONTAMINACIÓ DE SÒLS I LLOTS CONTAMINATS DE FLIX.
Organitzada per la jove entitat FLIXNET la jornada comptà amb les intervencions de Joan Grimalt, professor del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i expert en Geoquímica Orgànica Ambiental; Jordi Sierra Llopart, membre de la Unitat de Sanitat Ambiental i Edafologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona; Marta Pujadas Garriga, doctora en Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Enric Pena Franch, enginyer químic.
La fotografia que acompanya l'entrada, realitzada per Francisco R. Visa i que ens ofereix al seu compte de facebook, és un bon element gràfic on es pot apreciar la bona assistència  de veïns a l'acte, és la constatació  de la preocupació la voltant  dels despropòsits D'ACUAMED, FCC, ERCROS... en la descontaminació dels sols i llots químics.  Bona assistència malgrat ser un dels dies més calorosos dels que portem de l'onada de calor o un matí on molt veïns estaven dedicats a la elaboració de les catifes de Corpus, espectacle que anima a molts veïns així com forasters a visitar el poble.
Des del blog felicitar als membres de  la jove plataforma FLIXNET per l'èxit de la jornada, plataforma  constituïda el passat abril amb un clam tan clar com català: 

                        "No volem projectes que deixin la descontaminació a mitges ".

15 de juny de 2017

RESULTAT DE LES ELECCIONS DEL 15 DE JUNY DE 1977 (II)


Temps era temps. El 15 de juliol de 1977 es celebraren les primeres eleccions democràtiques després de la mort del dictador. Unes eleccions convocades a corre-cuita pel president Adolfo Suàrez i el seu flamant partit UCD, hereu moderat del franquisme. Amb la legalització a darrera hora del PCE i després del PSUC, i la no legalització dels partits declarats republicans com ERC, qui s'hauria de  presentar sense les sigles hisòriques en coalició amb el Parit del Treball sota el nom d'Esquerra Catalana. Unes eleccions preparades pels aparells de l'estat (TVE, radios, principals diaris, ajuntaments...) per al triomf electoral del president del "puedo prometer i prometo": Adolfo Suàrez.

A Flix els electors amb dret a vot, és a dir els majors de 21 anys, foren 3.450, els votants 2.984, la participació del 86,5 per cent, la més alta que dels darrers 40 anys d'eleccions, és a dir, una abstenció del 13,5 per cent. 

Els resultats van ser:

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): 717 vots
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC): 600 vots
Unió de Centre Democràtic (UCD): 595 vots
Partit Democràtic per Catalunya (PDPC): 409 vots
Alianza Popular (AP): 224 vots
Esquerra Catalana (EC): 222 vots
Unió Democràtica de Catalunya (UDC): 115 vots
Frente para la Unidad de los Trabajadores (FUT): 8 vots
Falange Española y de las JONS Auténtica (FEA): 8 vots


14 de juny de 2017

RECORD DE LES ELECCIONS DEL 15 DE JUNY DE 1977 (I)


Fa 40 anys. Temps era temps. El 15 de juny de 1977 és una de les dates més significatives de l'anomenada "Transició". Es celebraren les primeres eleccions generals després de la mort de Franco. Quaranta-un anys després de les darreres eleccions generals democràtiques del febrer de 1936. Foren les eleccions de la famosa frase "puedo prometer y prometo" del president del govern i cap de la UCD, Adolfo Suàrez. Amb el gran èxit electoral Lluís Maria Xirinacs com a independent i de la candidatura al senat de l'Entesa dels Catalans, amb els històrics Benet, Candel i Cirici a Barcelona o de Martí, Baixeras, Subirats a la demarcació de Tarragona. 


El poble de Flix viuria una campanya electoral sota la tutela del darrer ajuntament franquista, qui des del primer moment es negà a donar cap tipus de facilitats als partits polítics per fer campanya. Posicionament que diari AVUI se'n faria ressò:

           “ ...el batlle, enemic ferotge de CCC i conegut ultradretà, tan sols ha deixat una paret per a col·locar-hi cartells, però l’estat de la paret fa impossible l’enganxada. Quan uns militants d’esquerra van anar a protestar, el batlle els va dir textualment: Jo com a batlle soc igual per a tothom, però personalment no, i si fos president d’una de les entitats que us lloguen locals us cobraria vint-i-cinc mil pessetes per acte i us exigiria un milió de fiança” (1)          
           
L'ajuntament de Flix, a requeriment de la Junta Electoral, es va veure obligat a deixar un local per fer els mítings i actes polítics, essent la pista, aleshores descoberta, del poliesportiu el lloc triat, al mateix temps la junta de la Unió Social, qui hauria pogut deixar les seues instal·lacions optà també per no deixar ni pagant el seu saló cinema per els fer actes electorals, ni pagant la fortuna de 25 mil pessetes i el milió de fiança que deia l'alcalde.

Amb totes les dificultats el PSUC, el 14 de maig, faria el primer míting després de la dictadura, aconseguint omplir amb unes 600 persones les grades del poliesportiu. L'expectació estava assegurada ja que havia estat legalitzat feia pocs dies, concretament el 3 de maig.
Un cop comença la campanya electoral s'ha de dir que tots els actes polítics que es realitzaren a les pistes del poliesportiu tingueren una gran expectació, a diferència d'avui dia els potencials votants anaven a gairebé tots els actes. Així vingueren a fer mítings des dels hereus del franquisme com Fraga i Labadie Otermin fins comunistes històrics com Solé Barberà, passant per Roca i Junyent. 

Particularment tinc un record molt especial de l'acte electoral del PSUC del 3 de juny en que vaig participar davant al costat de  Josep Solé Barberà, cap de llista per la demarcació de Tarragona, Pere Heras, Teresa Gatell, Lluís Solé i Leonardo Farrero.



(1) AVUI. 4 de juny 1977, pg 5.
Cartell de Pacte Democràtic per Catalunya de Josep M. Pujals, Facebook, grup el Flix d'abans.

7 de juny de 2017

ELS AJUNTAMENTS DE LA RIBERA D'EBRE DURANT EL PRIMER FRANQUISME.

Demà, 8 de juny, a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre es presentarà l'estudi "Els ajuntaments de la Ribera d'Ebre durant el primer franquisme (1938-1942)", treball realitzat pel jove historiador Jordi Cid amb el suport del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

Un treball, segons s'especifica a la presentació, "pretén donar una visió, àmplia i de conjunt, sobre quin paper van tenir els ajuntaments, i els seus representants a nivell local –alcaldes i regidors– en l’acció de govern municipal durant el període en qüestió, sempre a partir de les línies establertes des d’òrgans polítics de rang superior, com són l’Estat, el Govern Civil i les Diputacions Provincials, i en pugna constant amb d’altres contrapoders a nivell local, com les Prefectures de FET i de les JONS o la Guàrdia Civil".

La fotografia que acompanya el cartell de l'acte de demà es força il·lustrativa d'aquell primer franquisme que tenia com a referent el feixisme i especialment l'Alemanya nazi. Fotografia que correspon a l'acte d'inauguració el 16 d'agost de 1942 del "Monumento a los Caidos por Dios y por España",  amb la presència entre d'altres del  cònsol general nazi Dr. Rolf L. Jeaguers. De la inauguració tenim uns retalls del Diario Español del 18 d'agost als que sobren comentaris:
“Hacia la 1 en la plaza de los Mártires, al pié del magnífico monumento levantado a los Caídos por Dios y por España en la Cruzada, entre los que se encuentran bastantes componentes de la Legión Condor que tuvo base de operaciones en Flix... 
Acabada la misa se pronunciaron varios discursos, todos ellos exaltando el sacrificio heroico de los que supieron entregar la vida por una España mejor. ( parlaren: el delegat local de la FET y de las JONS, l’alcalde de Flix, l’alcalde de Tarragona i Secretari Provincial del Movimiento qui concretaria en les batalles victorioses contra el comunisme al Caucaso i el Gobernador Civil, Juan Selva) Al finalizar se dieron los gritos de ritual contestados con el entusiamo mayor por todos los asistentes.
A les 13,30 se sirvió una comida extraordinaria en los comedores de Auxilo Social, costeada por el Gobernador Civil y presenciada por todas las autoridades. El señor Selva dió ademàs un donativo de cinco pesetas a cada uno de los niños...
Después de la comida hablaron autoridades i jerarquías con una comida en la Fábrica... después de la comida hablo el Jefe Provincial y el Cónsul de Alemania...
El Cónsul General de Alemania recordó como allí mismo habían luchado juntos españoles y alemanes y que su sangre que corrió junta ahora se mezcla en Rusia haciendo irrompibles los lazos que ligan a las dos grandes naciones...”

Dies després, tenim un expressiu escrit de reconeixement i agraïment de l’alcalde Juan M. Muñoz Guitarte al cònsol nazi, on és curiós llegir a l’encapçalament de la inauguració del “Monumento a los gloriosos Caídos por España”, on no menciona “por Dios”, com era obligat per norma abans de dir "España". Entre d’altres l'alcalde confirmava: 

“Una vez más se demuestra esta comunidad de ideales entre la gran Alemania y España, al tener ocasión de luchar nuestra División Española junto a los bravos soldados alemanes en las estepas rusas para conseguir la VICTORIA TOTAL y establecer, entre los pueblos de Europa, una cultura digna y unas relaciones sociales más humanas."